La contaminació de l’aire és un dels principals factors de risc ambiental per a la salut. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), s’associa a milions de morts prematures cada any, moltes d’elles relacionades amb malalties cardiovasculars. Ara, un estudi liderat pel Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) demostra que l’exposició continuada a partícules dièsel augmenta el risc d’arrítmies ventriculars greus, les alteracions del ritme cardíac més perilloses.
El cap del Servei de Cardiologia del Vall d’Hebron i cap del Grup de malalties Cardiovasculars del VHIR, Ignacio Ferrerira González, apunta que aquests resultats ajuden a entendre per què els episodis de contaminació elevada s’associen, també en humans, a un augment d’ingressos hospitalaris i de mortalitat cardiovascular.
Modificació del cor en el model experimental
La recerca, publicada a la revista Particle and Fiber Toxicology, mostra l’efecte directe de les partícules dièsel (un component habitual de la contaminació urbana) en un model experimental controlat amb animals. En concret, les rates van ser exposades de manera repetida a aquestes partícules durant tres setmanes i, posteriorment, els investigadors van estudiar el funcionament elèctric del cor.
L’estudi va demostrar un augment tant de la incidència com de la durada de les arrítmies ventriculars sostingues. A més, les dades indiquen que la contaminació no només pot desencadenar episodis d’arrítmia, sinó que modifica el cor d’una manera que el fa més vulnerable a patir-les.
Estrès oxidatiu i inflamació
L’estudi aprofundeix en els mecanismes biològics responsables d’aquests efectes. Els investigadors van detectar un augment sostingut de l’estrès oxidatiu del cor, un procés que es produeix quan hi ha un excés de molècules reactives d’oxigen capaces de danyar les cèl·lules. Això es va associar a una resposta inflamatòria persistent que acaba, en última instància, facilitant l’aparició d’arrítmies.
Línia de recerca “prometedora”
Amb tot, el treball també obre la porta a una possible estratègia per reduir els efectes nocius de la contaminació sobre el cor amb nanopartícules antioxidants d’òxid de ceri. Això és un compost amb propietats antioxidants que serien capaces de neutralitzar les molècules que danyen les cèl·lules: “Si interferim sobre l’estrès oxidatiu podem revertir molts dels efectes de la contaminació”, explica Antonio Rodríguez Sinocas, investigador principal del Grup de Recerca en Malalties Cardiovasculars del VHIR. Tot i això, diu, “encara estem lluny d’una aplicació clínica, però obre una línia de recerca molt prometedora“.
