compartir
(ACN) Els fetus més exposats a certs contaminants atmosfèrics presenten canvis en la mida d’algunes estructures cerebrals, especialment durant el segon i tercer trimestre de l’embaràs. Aquesta és la principal conclusió d’un estudi liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal). La investigació s’ha publicat a The Lancet Planetary Health i ha analitzat dades recollides entre 2018 i 2021 de 754 parelles de mares i fetus participants en el projecte BiSC (Barcelona Life Study Cohort) a Barcelona.
Es tracta de la primera investigació que analitza específicament l’associació entre la contaminació de l’aire i el desenvolupament cerebral fetal durant la gestació. A la recerca també hi ha participat el centre BCNatal (Hospital Sant Joan de Déu, Hospital Clínic i Universitat de Barcelona) i l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.
“Estem veient proves convincents”
Les associacions entre l’exposició a la contaminació de l’aire i els canvis en la morfologia d’aquestes estructures cerebrals van ser més fortes durant el segon i tercer trimestre de l’embaràs. “Durant la meitat i el final de la gestació, el cervell fetal entra en una fase clau del seu desenvolupament, fet que el fa especialment vulnerable a factors externs com la contaminació”, ha explicat Payam Dadvand, investigador d’ISGlobal i autor sènior de l’estudi.
“Com a metges, ara estem veient proves convincents que, fins i tot en embarassos que semblen sans segons tots els criteris convencionals, factors com la contaminació atmosfèrica poden afectar subtilment el desenvolupament cerebral del fetus”, ha apuntat Elisa Llurba, metgessa de l’Hospital de Sant Pau i coautora de l’estudi.
Calen més investigacions per saber si els efectes persisteixen
Els efectes observats no impliquen que els infants presentin alteracions cerebrals patològiques. De fet, totes les mesures de les estructures cerebrals dels participants es troben dins del rang considerat normal. “La qüestió és que aquestes diferències, encara que petites a escala individual, són rellevants des d’una perspectiva poblacional, ja que ens informen sobre com la contaminació afecta el cervell fetal i de la seva vulnerabilitat a exposicions ambientals”, ha assenyalat Laura Gómez-Herrera, investigadora d’ISGlobal i coautora principal de l’estudi.
“Ens calen més investigacions per determinar si aquests efectes es reverteixen o persisteixen després del naixement i si tenen implicacions en el desenvolupament neurològic en etapes posteriors”, afegeix Jordi Sunyer, autor sènior de l’estudi.
