Consells per pal·liar els efectes psicològics després de viure un incendi com el de l’Alt Empordà

INGEBORG PORCAT, Unitat de Trauma, Crisis i Conflictes de Barcelona "Resumim els professionals aquestes reaccions bàsicament en un estat d'estar molt alerta, que qualsevol soroll t'espant, que tens por quan sona el telèfon, una hiperalerta important, per una banda. Un altre bloc de coses que sol passar és que tractes d'evitar contacte i record del que has viscut. I la tercera cosa que pot passar és que les imatges que s'han viscut vinguin un cop i un altre de forma reiterada. Quatre setmanes serien un període raonable que el que t'està passant hauria de començar a cedir i estar millor. El que passa és que els experts el que demanem i aconsellem és que la gent consulti abans d'aquestes quatre setmanes, perquè els dubtes que tens mentre que estàs en un procés d'aquest estil afegeixen ansietat a una situació que ja és d'estrés i, per tant, el consell és sempre: 'si té dubtes, pregunti'. Potser hi hauria tres consells: un, apartar-los de la sobreexposició d'imatges, que no vol dir que no puguem veure'n fotos, eh? Però un cop i, comentat amb els pares, no estar sotmès a portades, imatges i notícies a la ràdio. Dos, contestar les preguntes que ells fan. Els nens moltes vegades tenen preguntes, els adults, segons el que els ha passat no estan com per contestar-les, però és important poder-les contestar totes, però no més enllà del que pregunten. Perquè quan un nen pregunta una cosa, necessita saber allò, però no tres conseqüències més que hi afegiríem. Per tant, limitar-se al que t'han preguntat. I després, no separar-los de les famílies i deixar-los-hi participar. Penso que aquest incendi està tenint dos factors molt importants per ala població: un és la solidaritat de tots els catalans, que l'han fet pal·lesa i això sempre ajuda molt. Veure que la gent et pregunta el que necessites, que està allà, que et diu 'escolta que ens sap molt de greu'... ajuda molt. I l'altra cosa que està ajudant molt és el paper dels cossos d'intervenció, perquè tothom té la sensació que s'hi han deixat la pell. No podrem mai evitar el pànic en les situacions, el que passa és que sí que sabem és que quan la gent sap el que ha de fer, el pànic disminueix. Per tant, plantejar-nos que no només s'haurien de fer campanyes que no llencem burilles al bosc, que és evident que s'han de fer, és a dir, campanyes de prevenció d'incendis, sinó campanyes informatives amb coses molt senzilles que la gent pugués interioritzar, com comportar-se quan estan en mig d'un incendi, hi ajudaria".