
(ACN/Redacció) Un estudi internacional ha confirmat l’eficàcia del biomarcador p-tau217 en sang per detectar l’Alzheimer en fases inicials. Segons la investigació, una anàlisi de sang basada en aquest biomarcador permet identificar de manera precisa la presència de dipòsits de beta amiloide (ß-amiloide), una de les principals alteracions cerebrals característiques de l’Alzheimer, en persones sense deteriorament cognitiu.
3.000 participants a l’estudi
La Fundació Pasqual Maragall i l’Hospital de Sant Pau han col·laborat en aquest treball, que s’ha publicat a la revista Jama Neurology. La investigació s’ha dut a terme gràcies a les mostres de gairebé 3.000 participants sense símptomes de deteriorament cognitiu. Segons els responsables de la investigació, l’estudi se suma a les evidències actuals i reforcen el potencial dels biomarcadors en sang com a eina de detecció precoç de la malaltia.
Gran precisió d’identificació
L’estudi mostra que la detecció de la proteïna p-tau217 en plasma ofereix una precisió del 81 % per identificar correctament la positivitat a beta amiloide (ß-amiloide), cosa que suggereix ser un bon mètode de cribratge per seleccionar participants per a assaigs clínics. A més, la investigació també indica que quan la mostra es combina amb una segona prova de confirmació (un escàner PET o anàlisi de líquid cefalorraquidi), la precisió augmenta fins al 91 %.
Evitar les proves invasives
Els autors de l’estudi indiquen que aquest enfocament en dues proves resulta molt útil per reduir els falsos positius. Els investigadors constaten que la detecció dels biomarcadors en sang disminueix de forma substancial el cost i la càrrega per als pacients, ja que evita l’ús generalitzat de proves costoses o invasives, com en el cas de la punció lumbar. En aquest cas, aquestes proves queden reservades per als casos en què el test sanguini suggereix un risc alt de la patologia.