Els fets es remunten al 27 de maig del 2014 i es van jutjar a l’Audiència de Barcelona el juny de l’any passat. En la vista, l’acusat va admetre haver-lo ferit a l’orella amb un cop de porra però es va excusar dient que va topar amb l’espatlla d’una companya, també agent, i que se li va desviar el cop de porra.
En la interlocutòria, els magistrats del Suprem consideren acreditat per les proves del judici i les circumstàncies dels fets que la violència utilitzada per l’agent no era necessària, ja que l’ambient a la plaça de Sants era pacífic. L’acta apunta que l’acusat es va extralimitar en les seves funcions i sense que existís “cap provocació” per part de l’agredit.
Per això, han refusat admetre a tràmit el recurs de cassació que va presentar la defensa de l’agent, que demanava l’absolució en considerar que va actuar en l’exercici legítim del seu deure i càrrec, és a dir, emparat en la seva condició d’agent policial.
