Aquest dissabte la Concha s’ha llevat, com cada dia dels darrers 66 anys, al seu pis de la plaça de Vallvidrera. No és un dia qualsevol: avui fa 100 anys. Familiars i veïns s’han encarregat de fer-ho encara més especial amb una festa sorpresa que ha fet que aquest dia sigui inoblidable tant per a ella com per als qui se l’estimen. Ho ha celebrat dinant amb les tres generacions que l’han vist gaudir del seu centenari: fills, nets i besnets. “S’ha quedat bocabadada”, ha dit la Mari Carmen, la seva filla.
Balls per celebrar l’aniversari
Al migdia, la veïna centenària ha baixat amb la seva filla i s’ha trobat amb una taula plena de menjar davant de casa seva, i li han portat una petita representació d’una banda de gaiters. Ni la seva avançada edat ha impedit que la Concha sortís a ballar al ritme de la música tradicional gallega amb la seva filla i els veïns. “M’he emocionat molt. Em sap greu no poder ballar tot el que m’hagués agradat. He recordat els vells temps, les meves festes i els noviets”, ha declarat la Concha, que ni de bon tros podia imaginar-se tot el que li havien preparat: “Mai hauria pensat que em farien aquesta meravella”.
Una vida dedicada als altres
La Concha no és una veïna qualsevol. Nascuda a Galícia, va arribar a Barcelona fa més de 70 anys. Igual que les desenes de milers de gallecs que van emigrar, “era com arribar a terreny desconegut”, apunta Xosé Carlos Garcia, president del Centro Galego de Barcelona. Ella va fer de pont per als nouvinguts i els acollia donant-los totes les facilitats. Ara viu amb la filla i el gendre.
“Ha estat capaç de crear consciència gallega, de mantenir la cultura i d’ajudar els seus paisans”. A dia d’avui, hi ha una vintena de centres gallecs repartits per tot Catalunya i “això és gràcies a persones com la Concha”, considera Garcia. “Quan han demanat ajuda he estat la primera que he ajudat”, confirma la mateixa Concha.
Una persona estimada per tothom
A Vallvidrera no hi ha ningú que no tingui bones paraules per a la que és una de les veïnes més longeves de la ciutat. “És una persona amb una humanitat increïble, ajudava els desfavorits i els hi rentava la roba”, explica una veïna que és amiga seva des de fa 45 anys. Destaca el seu caràcter obert i la considera com si fos una més de la família. La Ramona, una altra de les amigues que ha cultivat la Concha amb la seva generositat, no oblidarà el que ha fet per ella. “Va tenir el meu germà al llit perquè estava malalt i el cuidava perquè jo no podia”.
Els reconeixements a la seva vida també han arribat des de l’esfera institucional. L’Ajuntament li ha entregat una estatueta i la Generalitat li ha enviat una medalla honorífica pels 100 anys.
