compartir
La tendència demogràfica cap a l’envelliment poblacional i la problemàtica de l’habitatge, que afecta cada cop més barcelonins, són factors que estan provocant l’aparició de diferents iniciatives comunitàries destinades a la gent gran. És el cas de la cooperativa d’habitatge sènior Can 70 i de la Fundació Llars Compartides, dos projectes amb moltes diferències, però amb l’objectiu comú d’afrontar els reptes de l’envelliment, un “problema creixent”, segons Daniel López, professor de Psicologia Social a la UOC.
López, que també és impulsor del grup de recerca CareNet, n’ha parlat al betevé directe amb Elionor Sellés, sòcia de Can 70, i amb Joan Alfons Garcia, resident en un dels pisos de la Fundació Llars Compartides.
Compartir per solucionar “la solitud i l’aïllament”
Can 70 és un projecte en fase de construcció que acollirà una quarantena de persones a partir del 2027. El col·lectiu que forma part d’aquesta iniciativa cooperativista comparteix “dos eixos principals: el suport mutu i l’autogestió”, segons l’Elionor. Els projectes comunitaris, diu, “solucionen la solitud i l’aïllament”.
En canvi, la proposta de la Fundació Llars Compartides va néixer fa més de dues dècades per donar resposta als problemes d’habitatge que pateix una part de la gent gran a la ciutat. Són nou pisos a Barcelona i alguns més a Badalona, amb gairebé seixanta residents, tres o quatre per pis. Uns residents que paguen, com a molt, un 30 % de la pensió per al lloguer de l’habitació i els serveis. El Joan Alfons reconeix que, gràcies a això, ara és autosuficient “i permet que estigui tranquil. És casa meva“.
El paper de l’Administració pública, “fonamental”
Daniel López, que ha col·laborat amb alguns d’aquests projectes comunitaris, creu que “estan emergint perquè les condicions de vida i de l’envelliment han canviat“, però que també té a veure “amb la transformació de la família i amb el paper que tenen els barris i les comunitats“.
Uns canvis estructurals que requereixen que l’Administració s’hi impliqui “de totes totes” per tal d’escalar aquest tipus d’iniciatives privades “perquè arribi a una població gran que tindrà unes condicions socioeconòmiques diferents a les actuals”. D’altra manera, quedaran com a solucions “específiques que resolen el problema a col·lectius concrets, però molt restringides. La responsabilitat de l’Administració és fer-ho accessible”.
