Mai ningú està preparat per trobar-se en la situació d’afrontar una malaltia que, d’una manera o una altra, l’acompanyarà tota la vida. En el cas del VIH, hi ha dues fronteres que cal traspassar: la de l’acceptació pròpia i la de l’estigmatització. Així ho relata en primera persona Manel Mora, estudiant d’integració social i voluntari a l’ONG Stop, coincidint amb el Dia Mundial contra la Sida. Fa 12 anys va rebre la temuda notícia a la consulta: era VIH positiu.
“Penses que estaràs sol”
Després de superar una primera fase de negació, es va adonar que hi ha un fort estigma social que dificulta molt comunicar la realitat. “Penses que estaràs sol, que ningú t’estimarà i que no tornaràs a ser feliç”. Ho compara amb quan va comunicar que era gai: “Jo he sortit dos cops de l’armari, quan dius que ets homosexual i quan ets VIH positiu. És tornar a sortir de l’armari, però amb un estigma”.
La importància de comunicar-ho
Sobre quin consell donaria a qui es trobi en la mateixa situació, considera que cadascú ho ha d’afrontar a la seva manera. Això sí, encoratja tothom a “parlar-ne”. Mirant enrere, es penedeix d’haver trigat tant de temps a dir-ho a la família. “Vaig trigar 10 anys i són els que s’ho van agafar més bé. Va ser una ximpleria esperar tant de temps”, diu. Ara, s’ha adonat que sempre s’acaba trobant un espai segur per poder-ne parlar amb llibertat.
Prejudicis per ignorància
Els casos en els quals s’ha trobat més rebuig estan vinculats amb la ignorància i la manca d’informació. Comunicar-ho als amics no va anar tan bé com esperava, però “amb parelles encara pitjor”. En una ocasió, fins i tot, un noi li va preguntar a través d’una xarxa social si estava “net”. En Manel ni tan sols va entendre a què es referia. En explicar-li que patia VIH indetectable, és a dir, que no es transmet, l’usuari el va acusar de sidós, d’anar escampant la malaltia i el va amenaçar de denunciar-lo. “Si hagués començat al revés —parlant amb la família— el resultat hauria estat molt més positiu per a mi”, admet.
Acompanyar sense pressionar
En Manel espera que l’entorn abraci, estimi i s’informi, just el que va fer la seva família. Però, com s’ha d’actuar quan una persona propera et comunica que té la sida? Per a ell, el més important és fer-li costat: “Li fas companyia, això ajuda. Quan estigui preparat per parlar, doncs parlar-ne. No ho forcis, però no abandonis”.
