Desenes de persones s’han aplegat a l’avinguda del Portal de l’Àngel per commemorar vuit dècades de l’Olimpíada Popular. Havien de ser uns jocs olímpics de caràcter antifeixista, amb una clara aposta per l’esport amateur, però no es van poder celebrar per l’inici de la Guerra Civil.

En l’acte s’ha llegit el manifest original de l’Olimpíada Popular, que havia de començar el 19 de juliol de1936. A, més, al Portal de l’Àngel s’hi ha instal·lat temporalment, fins al 26 de juliol, una reproducció a mida real de la taquilla que hi havia a la plaça de Catalunya per donar la benvinguda als 20.000 visitants que van arribar a la ciutat per veure els jocs.

Paral·lelament, al matí s’ha inaugurat una exposició sobre els jocs a l’Estadi Lluís Companys de Montjuïc, precisament on s’havien de celebrar les Olimpíades.

Després de l’èxit organitzatiu de l’Exposició Universal de 1929, Barcelona es va voler postular com a ciutat organitzadora dels Jocs Olímpics d’estiu de 1936. L’any 1931, quan el Comitè Olímpic Internacional va haver de decidir la ciutat seu, es va decantar per Berlín perquè la situació política a Espanya aquells anys era massa inestable, cal recordar però que Alemanya en aquella època encara era una democràcia i no va ser fins a 1933, quan el partit nazi va pujar al poder i va instaurar el III Reich. L’Espanya republicana va boicotejar els Jocs Olímpics de Berlín i no hi va participar. Malgrat les queixes de moltes associacions jueves, el Comitè Olímpic Internacional va mantenir la celebració dels jocs a la ciutat alemanya.

Barcelona no es va quedar de mans plegades i la reacció va ser organitzar l’Olimpíada Popular, uns jocs amb una forta càrrega política per denunciar l’apologia del nazisme i els valors racistes dels quals es vanagloriaven els jocs de Berlín. Les Olimpíades Populars de Barcelona, per tant, tenien aquesta clara i decidida voluntat antifeixista. Un dels punts forts va ser el paper que va jugar el Comitè Organitzador Popular, el COOP, que va apostar per fer bandera de l’esport amateur, fomentar la participació de les dones i recuperar el pes de l’esport local, sent més fidel a la idea primigènia de les olimpíades gregues, amb un clar protagonisme del ciutadà en l’esport.

En xifres, les Olimpíades Populars demostren l’esforç organitzatiu que es va fer. Hi van participar fins a 23 delegacions, 5.000 atletes, i hi estaven presents fins a 16 disciplines diferents. La ciutat va rebre 20.000 visitants i es va quedar sense allotjament disponible. Les Olimpíades Populars, s’havien de celebrar entre el 19 i el 26 de juliol de 1936. Fins i tot se’n va arribar a fer l’assaig general a l’Estadi Olímpic de Montjuïc el 18 de juliol. Però amb el cop d’estat d’aquell mateix dia, es van activar tots els esforços bèl·lics i per unes hores Barcelona es va quedar sense les Olimpíades populars. Els atletes que es trobaven a la ciutat van ser els primers voluntaris estrangers de l’exèrcit republicà i van suposar l’embrió de les conegudes com a brigades internacionals.