És l'Escola Àngel Baixeras, la primera que va es va construir a Barcelona en la revolució pedagògica d'ara fa un segle. Es va fer imitant alguns dels trets artístics del Palau de la Virreina. De fet, un dels pilars del projecte de ciutat era fer escoles públiques que fossin autèntics palaus per a la infància. JOAN FRANCESC AINAUD, nét d'un fundador de la Comissió de Cultura "En una democràcia el poble és el príncep. I el que és busca, és precisament formar ciutadans exemplars, ciutadans cultes, ciutadans modèlics i ciutadans que puguin defensar els seus drets i alhora complir amb els seus deures." A més d'això es proporcionaven plans nutricionals als alumnes, s'instal·laven dutxes per garantir la higiene i se'ls formava perquè tinguessin consciència de l'interès del col·lectiu. I fins i tot, s'ensenyaven conexiements a l'avantguarda de l'època MARC CUIXART, nét d'un fundador de la Comissió de Cultura "Feien teatre, cultivaven plantes, feien jardins, feien la previsió meteorològica, feien eleccions entre els nens, es votaven a les classes quin nen era l'encarregat de la biblioteca aquell mes." Tot plegat ha suposat un gran llegat per a Barcelona, que va arribar a ser-ne un referent. MIQUEL ÀNGEL ESSOMBA, comissionat d'Educació i Universitats "Va portar Barcelona a ser capital de l'educació en àmbti mundial. Va posar la nostra ciutat en l'àmbit de la utilització de pedagogies actives, de posar l'infant al centre de l'ensenyament i l'aprenentatge. Tot això continua vigent." L'objectiu de l'Ajuntament és seguir mantenint aquell espertit, l'herència d'aquella revolució, actualitzant-la als nous temps.
Just dos anys després de l’inici de la Primera Guerra Mundial, l’Ajuntament de Barcelona va crear una comissió de Cultura formada per experts de diferents àmbits de coneixement, tan diversos com l’ensenyament o l’arquitectura. L’objectiu d’aquests experts era resoldre el dèficit d’escolarització de les classes menys afavorides mitjançant la construcció de nous centres educatius públics i de qualitat. Prèviament alguns dels membres de la comissió van arribar a viatjar arreu per documentar-se sobre els models d’ensenyament. En una primera fase el consistori va fer vuit escoles, una de les quals, l’Escola de Mar, va ser bombardejada durant la Guerra Civil. Posteriorment se’n van construir 18 més.
Els infants al centre del sistema
Les noves escoles es van aixecar amb la idea que fossin edificis estètics, autèntics palaus per a la infància. S’imitaven edificis com el Palau de la Virreina i a l’interior s’hi recreaven obres del Renaixement perquè els estudiants les observessin. També s’hi s’habilitaven grans aules i espais comuns per afavorir les activitats en grup. Precisament el programa pedagògic buscava que els alumnes prenguessin consciència del col·lectiu, de l’interès general en detriment de l’individual. La manera d’educar va ser totalment innovadora. Els alumnes feien assignatures a l’avanguarda com les lliçons de teatre, cultivaven plantes, feien la previsió meteorològica, cuidaven gallines o veien cinema. Fins i tot les proporcionaven dutxes per millorar la higiene dels nens i nenes i se’n vigilava la nutrició.
Inici dels actes de commemoració del centenari
L’alcaldessa, Ada Colau, ha estrenat els actes de celebració dels 100 anys de la creació de la Comissió de Cultura amb un acte solemne al Saló de Cent. El 8 i el 9 d’octubre es faran jornades de treball i debat a les escoles Pere Vila i Ramon Llull.
