(ACN) L’edifici al número 43 de la via Laietana, que actualment és la seu de la Prefectura Superior de la Policia Nacional a Catalunya, ha estat declarat com a Lloc de Memòria Democràtica, aquest divendres. El text publicat al BOE, però, concreta que la declaració “no altera l’ús actual” de l’edifici, això sí, reconeix que aquest va ser l’epicentre de la repressió contra el sindicalisme i l’obrerisme barceloní i el centre de la repressió política franquista. “Per les seves insalubres i saturades cel·les, van passar centenars d’antifranquistes que van patir tota mena de tortures i interrogatoris”, diu la resolució del Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica.
El text assegura que es tracta d’un “acte de justícia i reparació” cap a tots aquells que van patir detencions arbitràries, maltractaments, tortures i, fins i tot, la mort. I respon a una “reivindicació històrica” de reconeixement del valor memorial de l’immoble. També s’explica que l’Estat impulsarà la realització de recursos audiovisuals i digitals explicatius i promourà la instal·lació de plaques, panells i un distintiu memorial interpretatiu, així com de senyalització de punt de reconeixement de les víctimes.
La plataforma Via Laietana 43 exigeix posar fi als usos policials
De seguida que la plataforma Via Laietana 43 s’ha assabentat de la notícia, ha exigit a través d’un comunicat que es posi fi als usos policials de la comissaria, i ha assegurat que és intolerable. Consideren que un espai de memòria democràtica no pot conviure amb les funcions que van convertir la prefectura de Via Laietana 43 en el “principal centre de repressió” del franquisme a Catalunya.
“Per a moltes víctimes i familiars, el seu ús actual representa una forma de continuïtat institucional del silenci, l’oblit i la impunitat”, ha refermat l’entitat al seu comunicat. Per això demanen “que es posi fi als usos policials de l’edifici i que la seva inclusió a l’Inventari de Llocs de Memòria Democràtica no sigui una cortina de fum davant les veritables reivindicacions de convertir l’edifici en un espai de memòria”.
Cal més que una placa
La plataforma ha deixat clar que no acceptarà que el “gest memorialista” es redueixi a col·locar-hi una placa o a un reconeixement simbòlic. “S’ha de convertir en un espai dedicat íntegrament a la memòria i a la interpretació de la tortura”. Demanen que s’inclogui la participació de les entitats memorialistes i persones represaliades per fer-ho, i que es transfereixi l’immoble i els arxius policials que va generar a les institucions catalanes.
Es tracta d’una “reivindicació històrica” que les entitats de memòria democràtica sostenen des de fa dècades. Per això, segons ha avisat l’entitat, no s’acceptarà cap “memorialisme formal” ni el “manteniment dels usos policials que deixa de banda les polítiques de justícia, veritat i reparació efectives que manté la impunitat”.
