Novetats a Can Ripoll. A finals de la setmana passada van començar les obres d’excavació per construir la residència privada per a gent gran. L’antiga clínica havia estat abandonada durant més de dues dècades, des que es va deixar d’utilitzar l’any 2003. Ara, un any després de l’enderroc de l’edifici, s’inicia la construcció de l’equipament, propietat de Núñez i Navarro, que serà gestionat pel grup Lantus. La residència tindrà 2.400 m², tindrà 70 places i servei de centre de dia. Està previst que les obres acabin el 2027.
Fa just un any vam veure com havia desaparegut l’antiga clínica de Can Ripoll, un edifici construït el 1958, que va formar part del barri de Sant Gervasi – Galvany durant 66 anys. Sis mesos després, Pilarín Bayés va inaugurar un mural temporal per homenatjar els avis a les tanques que envolten el solar. I ara, fa pocs dies, han arrencat les obres d’excavació per construir aquesta residència geriàtrica privada. Una bona notícia per als veïns, que, com l’Andrés Tigero, han estat durant dues dècades amb una finca abandonada al costat. “Ja era hora, perquè hem patit molts anys. La casa vella estava molt deteriorada, hi havia hagut ocupacions, brutícia i rosegadors. Jo crec que tot això millorarà ara amb el nou edifici”.

Els veïns demanen places concertades
Tots els veïns coincideixen que una residència per a gent gran és necessària a la zona, però haurien preferit que fos pública. De fet, la finca de Can Ripoll va estar a punt de convertir-se en un equipament municipal fa 11 anys, quan l’Ajuntament de Barcelona i Núñez y Navarro van acordar fer una permuta de la Torre Garcini i l’antiga clínica de Can Ripoll, a canvi de poder edificar pisos de luxe al Parc de l’Oreneta.
Al final, però, la permuta no va tirar endavant, en part perquè va tenir l’oposició frontal dels veïns de Sarrià. Així, doncs, la finca va continuar sent propietat de Núñez y Navarro, però el veïnat insisteix que la residència hauria de tenir places concertades. “Desgraciadament, les residències públiques sempre van molt lentes i han de ser les privades les que tiren endavant”, lamenta en Lluís Ballbé, un veí.