Els més matiners arriben fins i tot abans de les nou. "Perquè treballem. Bé, ens ho hem d'adaptar. No hi ha més remei." La fi del curs escolar deixa molts pares sense saber què fer amb els nens mentre són a la feina. Portar-los al casal és una alternativa que permet no carregar altres opcions... "Perquè tirar d'avis s'ha de limitar una miqueta, que els avis també han de tenir vida." El gruix de nens, però, arriba a les nou... A partir d'aquí, primer contacte amb els monitors (un per a cada deu infants), i també primeres reticències... Hi ha qui no ho acaba de veure clar, mentre que la majoria es queda sense problemes, com ara el fill de l'alcaldessa, Ada Colau, que hem trobat per casualitat. Fer amics a ells no els costa res. I més, en casals com aquests que prioritzen el lleure, sense deixar de banda el contingut pedagògic i de creixement personal. Activitats que no tothom es pot permetre. Des de 2010 la Fundació Pere Tarrés ha vist augmentar un 400% les peticions de beca. ALBERT RIU, portaveu de la Fundació Pere Tarrés "Per sort des de la Fundació Pere Tarrés hem pogut atendre aquestes sol·licituds. Hem pogut resoldre més de 7.800 beques amb 4.300 infants." La quantitat de nens becats ha crescut, de fet, un 30% en comparació amb l'any passat. Un increment que ha estat possible gràcies a aportacions privades, i també subvencions de les diferents administracions. Només a Barcelona, la Fundació Pere Tarrés participa en uns 25 casals d'estiu.

La majoria de nens hi arriben abans de les nou, malgrat que també n’hi ha que ho fan una mica abans. Bona part dels inscrits són fills de pares treballadors que no tenen amb qui deixar els nens i nenes. Alguns, però, també reconeixen que compten amb els avis, però que prefereixen dur-los al casal per no carregar-los massa. Al casal hi ha un monitor per cada 10 infants i es fan activitats de tota mena. Les que més agraden als petit, però, són les d’aigua i per això cada dia porten tovallola i banyador.