compartir
La presó de dones de la Trinitat Vella va obrir el 1963 i va esdevenir un nucli fort del moviment feminista de mitjans dels anys 70. Una presó on van anar a parar les joves sindicalistes i universitàries que participaven en el moviment antifranquista. Per preservar la seva memòria i lluita, diverses entitats del barri demanen que no es faci efectiu l’enderroc de la presó i que l’Ajuntament reformuli la construcció dels habitatges que hi ha prevista en aquest espai.
Actualment, la presó de la Trinitat Vella és un centre de reclusos en règim de tercer grau i està previst que quan s’enllesteixi la presó de la Zona Franca, el segon semestre del 2026, els presos s’hi traslladin i s’enderroqui l’edifici. Ara bé, des de l’Associació Trinitat Uniex defensen des de fa anys que es conservi part de la façana de la presó amb les dues plantes per a equipaments veïnals i de record.
El Paco Flórez, president de l’Associació Trinitat Uneix, ha assegurat a l’Infobarris com d’important és mantenir aquesta presó i tota la seva història. “Estem decebuts perquè de vegades pensem que si fos una presó d’homes en lloc de dones no hi hauria tants problemes, sembla que es vulgui esborrar la lluita de les dones“, sentencia Flórez.
Futur controvertit
És un espai polèmic perquè hi ha part del veïnat de la Trinitat Vella que demana que el projecte de construcció d’habitatges que està planificat per fer-se a l’entorn de la presó sigui una realitat. “No podem esperar més, hi ha veïns dels pisos del Patronat que fa més de 20 anys que esperen a ser reubicats i, a més, falta molt habitatge per a la gent del barri”, afirma la Manoli Martínez, presidenta de l’Associació de Veïns de la Trinitat Vella.
En aquesta línia, la Manoli apunta que la presó mai ha agradat al veïnat. “Va ser una imposició de Franco i només ens ha portat mala fama”, sentencia. A més, es pregunta que ara que hi ha aquesta oportunitat per construir habitatge al barri, “per què mantenir-la i no fer pisos al seu lloc?”.
“Volem que sigui Bé Cultural d’Interès Nacional”
Per aixecar encara més la seva veu, aquest estiu els veïns pro conservació de la presó van presentar al Departament de Cultura de la Generalitat la petició de Bé Cultural d’Interès Nacional per fomentar-ne la preservació de la memòria històrica i també del tipus de construcció que es feia durant el franquisme.
En espera de la resolució de la Generalitat sobre la declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional, els membres de Trinitat Uneix demanen la preservació de la presó, però també la construcció d’habitatges. “Si és manté el que nosaltres volem només s’haurien de fer uns canvis en la reordenació d’un dels edificis, per tant, hi ha solució, però la voluntat política, no la trobem, de moment”, apunta el Paco Flórez.
L’Ajuntament defensa la remodelació del barri
Segons fonts municipals, l’acord de conservació de la presó pretén mantenir la porta principal amb les peces de granit, esferes, monòlit i cornises, la porta de ferro i el vitrall transparent dels costats de la porta. També el reixat de les finestres i les portes de les cel·les, les portes i un mural fet pels presos joves.
Ara bé, des del consistori defensen la transformació i reubicació dels veïns de la zona nord del barri, en dansa des de fa dècades. La primera fase del reallotjament, el 2022, va enllestir la construcció de 41 habitatges, però encara en queden 53 més —que ja s’estan construint— i una altra promoció de 35 pisos, que s’ha de començar un cop s’enderroqui la presó. En total, s’esperen 129 habitatges públics que substituiran els pisos del Patronat, construïts als anys 50 i plens d’humitat i esquerdes.
A més, està previst que un cop enderrocada del tot la presó es pugui construir una nova promoció de pisos públics amb 321 habitatges per arribar als 450 pisos per oferir habitatge social al barri. Això, segons l’Ajuntament, dificulta el desenvolupament de la proposta dels veïns de Trinitat Uneix per mantenir les dues plantes de la façana de la presó per fer-hi un espai de memòria històrica i equipaments.
La regidora del districte, Marta Villanueva, ha explicat que aquest planejament de reurbanització no és compatible amb els elements de conservació que demanen els veïns. “Aquest procés està en execució ara mateix i amb la quantitat d’habitatges que s’hi volen construir conservar la façana de l’actual centre obert se superposa amb l’àmbit d’execució que s’està fent”, destaca Villanueva.
Possible escola d’arts en honor a Bayona?
Des de l’Associació Trinitat Uneix asseguren que “fer equipaments per al veïnat és la part viva de la memòria”. Flórez insisteix: “La intenció és que, a banda de la memòria històrica volem que part d’aquest equipament materialitzi reivindicacions del barri”. I tenen propostes fermes, com la creació d’una escola o una aula d’arts escèniques que sigui un homenatge al cineasta del barri Juan Antonio Bayona i que porti el seu nom.
