Ara fa unes setmanes, a finals de gener, Barcelona va viure un dels pitjors temporals marítims dels darrers anys. A banda de nombrosos desperfectes, el fort onatge també es va endur una part de la sorra de les platges de la ciutat. Malgrat que és difícil conèixer realment el volum  de sorra total que va desaparèixer, sí que se sap que es van perdre uns 20.000 metres quadrats de superfície de la platja emergida.

Gonzalo Simarro destaca que “quan hi ha temporals importants una part de la sorra de la platja emergida, és a dir,  la  que veiem habitualment, se’n va mar endins;  cap a la part submergida de la platja”. Amb el temps, i de forma natural,  la sorra pot tornar a emergir.

Com es mouen les sorres al litoral català?

Un tipus de circulació de sorres és la perpendicular a la costa. Es posa de manifest quan hi ha temporal i  es caracteritza pel fet que la sorra passa de la platja emergida  a la submergida. Una part d’aquesta sorra es pot  perdre cap a aigües profundes, però una altra pot retornar de nou cap a la platja emergida.

A banda, a Catalunya hi ha un altre tipus de corrent general: el corrent catalanobalear, que es caracteritza pel fet de transportar sorres de nord cap a sud, tot resseguint la costa. Aquesta circulació explica per què la majoria de ports catalans tenen la bocana oberta cap al sud.

Quin tipus d’espigons hi ha a Barcelona?

La intenció que tenen principalment els espigons és la d‘aturar  el transport paral·lel a la costa i retenir d’aquesta manera els sediments. De retruc, també tenen la missió d’esmorteir una mica el fort onatge.

A Barcelona hi ha tres tipus d’espigons. Els més habituals  són els que es veuen emergir perpendiculars a la costa. Cal destacar també un altre tipus d’espigó extern especial, situat a la Barceloneta, allunyat de la costa. La seva funció és també la  d’esmorteir l’energia de l’onatge. .

Finalment hi ha els espigons submergits, que tenen la missió d’esmorteir l’energia de l’onatge i, d’altra banda, aturar la sortida de la sorra de la platja submergida. Actuen com una mena “d’embassament de sorres en profunditat”.

A continuació, clicant a l’enllaç de la següent piulada d’@btveltemps podeu escoltar l’entrevista sencera a l’investigador Gonzalo Simarro a ‘El matí de Barcelona’, de betevé 91.0 fm: