compartir
Les onades de calor suposen un risc per a la salut, sobretot de la dels més vulnerables i, com recorda el Ministeri de Sanitat, pot matar. Però, com es comptabilitzen les morts causades per les altes temperatures? A Espanya, des del 2004 es disposen de dades gràcies al sistema de monitoratge de la mortalitat diària per totes les causes (MoMo), gestionat per l’Institut de Salut Carlos III. Aquest sistema permet detectar amb rapidesa increments no esperats de la mortalitat diària i estimar quina part d’aquest excés pot estar relacionat amb la calor.
El sistema recol·lecta dades de defuncions procedents dels registres civils de tot el país —actualment cobreix més del 93 % de la població— i les compara amb el que seria esperable segons la mortalitat observada en anys anteriors, tenint en compte les tendències estacionals, la variabilitat climàtica i altres factors demogràfics.
Això permet obtenir una radiografia força acurada de com afecten les altes temperatures, ja que les dades es poden segregar per comunitat autònoma i província, i també per sexe i grup d’edat. És segons aquest sistema que s’estima que en aquesta primera onada de calor tan primerenca a la província de Barcelona, entre el 26 de juny i el 2 de juliol, hi ha hagut 43 morts atribuïbles a la calor. A Catalunya, la xifra es dispara fins a les 88 persones morts atribuïbles a les temperatures entre el 22 de juny i el 2 de juliol. La gran majoria, de persones de més de 65 anys.
Per trobar una mortalitat per calor tan d’hora (entre el 15 de maig i el 2 de juliol) cal remuntar-se a l’any 2022, quan es van atribuir a la calor 43 defuncions a Catalunya, tot i que cap d’aquestes a la demarcació de Barcelona.
Les dades de mortalitat són estimades
Però realment han mort per calor aquestes 43 persones a la demarcació de Barcelona? Hi ha moltes variables que fan difícil assegurar-ho taxativament. En primer lloc, perquè hi ha una demora entre les notificacions de les xifres de defuncions que fa que les dades dels últims dies no siguin encara definitives. I, en segon lloc, perquè les xifres que facilita MoMo són sempre estimacions basades en un càlcul estadístic.
Com ho calcula? El sistema valora si el nombre de morts diàries supera el llindar considerat normal per l’època de l’any. Per fer-ho, el sistema utilitza un model estadístic que calcula la mitjana esperada de defuncions i un interval de confiança. Si el nombre de morts supera significativament aquest límit superior, es parla d’un excés de mortalitat.
Aquest excés de mortalitat és real, ja que es basa en dades dels registres civils. Però quan hi ha una onada de calor —temperatures molt altes durant diversos dies consecutius—, el que fa el sistema és atribuir una part d’aquesta xifra de defuncions a les altes temperatures. Així, l’estimació de la “mortalitat atribuïble a la calor” es fa correlacionant les dades de temperatura màxima amb la mortalitat diària, mitjançant models matemàtics que tenen en compte el retard en l’efecte tèrmic (per exemple, un pic de calor pot provocar morts un o dos dies després).
Si bé ara ens fixem en la calor, el sistema MoMo també determina les morts quan fa fred, que també és un desencadenant de problemes de salut a les persones amb patologies complexes, com per exemple per complicacions per la grip.
A Catalunya, Salut només compta les morts per cop de calor
A Catalunya les dades de mortalitat per calor no es registren de la mateixa manera. La Generalitat té un sistema de vigilància, anomenat SIVIC, que només registra les morts per cops de calor. A més, aquestes defuncions es registren amb retard, ja que només s’introdueixen a les bases de dades després que s’hagi certificat que la calor és la causa de la mort a l’autòpsia.
Tot i això, el Departament de Salut és conscient que hi ha més morts que són atribuïbles a les altes temperatures. Generalment, es produeixen en persones amb situacions d’alta complexitat, és a dir, amb patologies prèvies com diabetis, malalties cardiovasculars o pulmonars, que es poden complicar amb una onada de calor.
