compartir
Més d’un centenar de dones trans s’han sotmès des del 2020 a una glotoplàstia a l’Hospital Clínic, l’únic centre català que inclou aquesta intervenció dins de la cartera pública de salut. Es tracta d’un procediment quirúrgic, que té uns cinc anys d’espera de mitjana i que combinat amb la rehabilitació logopèdica permet a les pacients aconseguir una veu més aguda.
Una cirurgia poc invasiva
La glotoplàstia és un procediment quirúrgic poc invasiu que consisteix a fer la laringe més petita i donar tensió a les cordes vocals. Així s’aconsegueix pujar la freqüència fonamental de la veu i fer-la més aguda. “Quan escurcem les cordes vocals aconseguim que vibrin més ràpid i incrementar en uns 40 o 50 Hz la freqüència de veu”, ha explicat aquest dimarts la doctora Isabel Vilaseca del Servei d’Otorrinolaringologia de l’Hospital Clínic.
La cirurgia es realitza per via oral, dura aproximadament una hora i mitja i requereix d’un ingrés d’unes poques hores.
La logopèdia, la clau de l’èxit
La rehabilitació logopèdica abans i després de la cirurgia és clau perquè tot el procés de modificació de veu sigui un èxit. “Es treballa la flexibilitat de les cordes vocals, l’entonació i la prosòdia. També la ressonància de cap o cranial, així com la suavitat, la manera com parlen, la gestualitat i l’expressivitat en l’àmbit facial”, ha explicat la logopeda Ada Cabero.
De fet, assegura Cabero, la logopèdia que inclou exercicis corporals i exercicis de gimnàstica vocal (com el treball de veu cantada amb piano i de veu parlada a través de la lectura de textos) ajuda les pacients a ajustar millor les expectatives, en relació amb els canvis en la seva veu.
Fins i tot, algunes dones que han fet rehabilitació de la veu durant anys o bé han iniciat una teràpia hormonal primerenca poden arribar a estalviar-se la glotoplàstia. Perquè algunes d’aquestes dones trans són capaces d’assolir la vibració suficient de les cordes vocals per arribar al to de veu desitjat sense cirurgia.
No és el cas de la Sílvia Pérez, que va iniciar les sessions de logopèdia el 2018 i que es va sotmetre el 2023 a una glotoplàstia. “Quan parlava per telèfon sovint no m’identificaven com a dona, ara ja no em passa”. La veu, explica, és una “part de la meva identitat” i amb la cirurgia, diu, “he tornat a recuperar la veu que la pubertat em va canviar”.
Un tractament pludisciplinari llarg
Les pacients que s’acullen al programa de tractament de la veu per a dones trans de l’Hospital Clínic provenen de la Unitat Trànsit del CAP Manso. Aquí se les acompanya des d’una perspectiva mèdica, quirúrgica, psicològica i social específiques per completar amb garanties el seu procés de transició. El 80 % de les que arriben al final manifesten estar molt contentes amb el resultat.
La doctora Vilaseca recorda que es tracta d’un camí que requereix de constància i paciència: “Ara estem operant dones que van arribar a la Unitat Trànsit el 2019“. La cap de Servei d’Otorrinolaringologia de l’Hospital Clínic afirma que es tracta d’un programa “curt de recursos” que haurà d’atendre els propers anys totes les dones que ara mateix ja han iniciat aquest procés i que el volen completar.
