compartir
(ACN) A Catalunya, del 2010 al 2019, es van prescriure més de 67 milions de tractaments farmacològics relacionats amb la salut mental i una part important correspon a antidepressius (23 %), segons un estudi liderat per l’Hospital Clínic de Barcelona. Els investigadors ja havien vist abans, en un estudi centrat en l’atenció primària, que els antidepressius havien pujat un 400 % en aquest període sense haver-hi un increment paral·lel en els diagnòstics en salut mental. “La prescripció es podria millorar amb un millor accés a l’especialista i més disponibilitat de psicoteràpia”, han afirmat.
El Clínic i el centre de recerca IDIBAPS han analitzat a escala poblacional els patrons de diagnòstic, tractament i ús dels serveis sanitaris en salut mental i ho han fet en col·laboració amb l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries, adscrita al Departament de Salut.
Una nova base de dades
Els investigadors han creat PADRIS-PRESTO, una base de dades que recull informació de més d’1,4 milions de persones a Catalunya entre el 2010 i el 2019. D’aquestes, 473.812 són pacients i 947.698 són persones sense un diagnòstic psiquiàtric. Són dades anònimes que permeten respondre preguntes per a la recerca sobre com es tracten els pacients amb aquestes malalties a la pràctica clínica i quines necessitats tenen.
L’anàlisi arriba fins just abans de la pandèmia de la covid-19. A partir del 2020, els investigadors indiquen que la prevalença i el nombre de visites per motius de salut mental ha crescut “moltíssim”, però serà una nova cohort que haurà de projectar dades sobre aquesta realitat.
Entre els pacients que van accedir a serveis especialitzats de salut mental, els trastorns més freqüents són els d’ansietat (31 %), els de l’estat d’ànim (19 %) i per consum de substàncies (13,5 %). Els investigadors també han observat alts índexs de trastorns conductuals i emocionals en infants i adolescents.
Més de 15 milions d’antidepressius del 2010 al 2019
En deu anys a Catalunya s’han prescrit 15,7 milions d’antidepressius i 13,9 milions de benzodiazepines, que representen el 23 % i el 21 % respectivament dels més de 67 milions de prescripcions de tractaments farmacològics del 2010 al 2019.
Els investigadors diuen que no volen “transmetre la idea que els pacients no estan ben medicats” i que aquestes prescripcions siguin “incorrectes”, però sí que ha reconegut que es podrien millorar amb “més recursos”.
Salut mental i condicions socioeconòmiques
Les persones amb trastorns mentals presenten una major vulnerabilitat econòmica, amb el 76 % amb ingressos inferiors als 18.000 euros anuals. Els investigadors recalquen que “la interpretació sempre és bidireccional. No volem dir que la pobresa porti a una pitjor salut mental exclusivament, sinó també que la pitjor salut mental potencia la pobresa”. A més, entre aquests pacients també hi ha una major prevalença de malalties físiques cròniques.
