Ja han marxat del monestir de Pedralbes. Les tres monges que encara vivien al cenobi barceloní han deixat l’edifici a primera hora del matí amb discreció, “per la porta del darrere”, segons han explicat a betevé fonts properes al monestir.
A mig matí ja han arribat a les instal·lacions de la Fraternitat de Santa Clara de Vilobí d’Onyar, al bisbat de Girona.
Un adeu polèmic
El comiat de les últimes clarisses del Monestir de Pedralbes —havia estat habitat, ininterrompudament, des del 1327— ha arribat precedit de polèmica. Principalment, per la mobilització dels veïns de Pedralbes que, a iniciativa de l’Associació Veïnal de Sarrià, havien organitzat una concentració silenciosa de suport.
Altres veïns, a títol individual, també havien organitzat una recollida de signatures —més d’un miler— per demanar que les monges es quedessin a Pedralbes. En tots dos casos, però, sense èxit. Aquest matí els veïns del barri que hi havia als voltants del Monestir asseguraven que el monestir no serà el mateix sense les monges.
Qui ha decidit de marxar?
La decisió que les monges clarisses hagin deixat el monestir de Santa Maria de Pedralbes l’han pres les mateixes monges i, segons relata el portal Catalunya Religió, l’Arquebisbat de Barcelona no hi ha tingut res a veure. El màxim que pot fer l’arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, és expulsar la comunitat d’un monestir “si perd el senderi”, concreta el portal.
Els monestirs estan vinculats a les diòcesis, però són autònoms —Catalunya es divideix en 10 diòcesis— i la vida al recinte s’organitza en funció del criteri de cadascun dels ordes a les quals pertanyen. I un d’aquests criteris és que les decisions que es prenen a cada monestir van a càrrec de les persones que hi fan vida. Per tant, la decisió de marxar ha estat presa per les tres monges que quedaven a Pedralbes, però Per què?
Una comunitat molt reduïda
La continuïtat de les clarisses a Pedralbes va trontollar el maig de 2024, quan va morir l’abadessa del monestir, Montserrat Casas, als 90 anys. Després d’aquest traspàs, la comunitat de monges no va triar cap altra abadessa “perquè va quedar molt reduïda”, segons detalla Catalunya Religió.
Per tot plegat van decidir de deixar Santa Maria de Pedralbes després de 700 anys de vida monàstica. Alhora, també van tenir clar el nou destí: la Fraternitat de Santa Clara de Vilobí d’Onyar, al bisbat de Girona.
És un monestir del mateix orde al qual pertany el de Pedralbes, la Federació de Clarisses de la Immaculada Concepció, que, des d’aquest dissabte, ja les ha acollit.
Com estan dividides les diòcesis?
Les 10 diòcesis que hi ha a Catalunya no coincideixen ni amb províncies, vegueries o comarques. Per exemple, la diòcesi de l’Urgell incorpora Andorra, i la de Tortosa inclou el nord de Castelló. Al conjunt de Catalunya hi ha 50 monestirs: 45 de femenins, on viuen més de 3.400 religioses; i 5 de masculins, on hi ha més de 800 religiosos.
A la diòcesi de Barcelona hi trobem 15 monestirs: 14 de femenins, amb unes 1.600 religioses que són prop de la meitat de les de Catalunya; i 1 de masculí amb 450 religiosos. La vida als monestirs és la contemplativa dedicada sobretot a la pregària. Implica poc contacte social fora dels monestirs i no ha estat mai la majoritària a l’Església. De fet va a la baixa, sobretot, perquè implica un compromís molt rigorós i molt fidel.
“Dir un sí per a tota la vida costa molt”
Susana Garcia, presidenta de la Unió de Religiosos de Catalunya, reconeix que així com “no està de moda casar-se, tenir un matrimoni o fer una vida matrimonial, dir un sí per a tota la vida és el que també costa a vegades”. El vot de castedat costa moltíssim; el vot d’obediència, que s’ha de donar, també costa molt, i sobretot el de pobresa, ja que estan acostumats a tenir de tot”, afegeix.
