CARLES BERTRAN, director del CITE de CCOO "Aquests tràmits estan dificultant molt la seva vida quotidiana, poder viatjar, fer un contracte de treball. // Si no tens dret a la cita prèvia, no pots exercir el dret a petició, no pots presentar la documentació que requereixen els teus procediments."
A Barcelona es van assessorar més de 3.800 persones a les oficines del CITE, la majoria, dones, de països llatinoamericans com Bolívia, l’Equador i Hondures, i que són sobretot les que han de treballar de manera irregular (generalment en el servei domèstic). Tot i això, la nacionalitat més nombrosa de les persones que s’han assessorat al CITE continua sent la marroquina.
El 51 % dels atesos a les 33 oficines del CITE durant el 2015 no tenien feina. Això, prolongat durant els set anys de crisi, segons CCOO, ha fet que proliferi la compra de contractes laborals per poder regularitzar la situació, pels quals han tingut coneixement que s’han pagat entre 2.000 i 4.000 euros. “Són contractes que a més no solen servir als qui els compren en situació de desesperació, perquè els fan empreses fantasma o que ja tenen problemes administratius o econòmics”, assegura el director del CITE, Carles Bertran.
El CITE ha denunciat les retallades que ha patit en els últims anys, i recorda que la majoria de persones que hi acudeixen hi van recomanades per amics o familiars, o bé per serveis socials. Però el que preocupa Bertran és que no han canviat en els darrers anys els tipus de consultes, i per això demana canvis en la llei d’estrangeria, “incapaç de gestionar la situació de crisi de llarga durada en què estem immersos”.
