La plataforma, impulsada per l’Associació de Veïns de la Sagrada Família, es va constituir el 18 de juny amb l’objectiu de reivindicar l’espai. A la reunió de constitució hi van assistir diverses entitats del barri com Joves del Poblet, el Banc del Temps, l’Ateneu Popular de l’Eixample, la CUP, Arran, una cooperativa de consum així com treballadors del Mercat de la Sagrada Família i membres d’un agrupament escolta.
El projecte preveu instal·lar-hi una superfície d’alimentació de 1.500 m2 i -segons la versió veïnal- deixa la porta oberta a edificar-hi places hoteleres al damunt. En un manifest fet públic aquest dilluns, denuncien que el procés de tramitació ha estat opac i fet d’esquenes als veïns i insinuen que el projecte podria incórrer “en defectes formals importants” que podrien comportar-ne la nul·litat. Asseguren que el pla de mobilitat del projecte no es va deixar a exposició pública i volen que el procés es repeteixi. El període per fer-hi al·legacions va expirar el 19 de març.
Els arguments principals són dos: el perjudici que significarà per al comerç de proximitat i l’entorn del mercat municipal, i les afectacions a la mobilitat, prou complicada per la pressió turística al voltant de la basílica. La plataforma demana l’aturada del projecte i la preservació de l’edifici per tal que totes les opcions que es plantegin en un futur puguin ser viables. Enderrocar l’edifici, diuen, “ens situaria en un punt de no retorn”. També demanen que no es tramiti qualsevol canvi de qualificació urbanística i que l’Ajuntament els reconegui com a interlocutors vàlids per concretar les actuacions urbanístiques a la zona. Els veïns han fet una crida a concentrar-se dijous, dia 10, a les 20h a la porta de l’antic cinema.
L’Ajuntament, disposat a escoltar la plataforma
Fonts municipals han explicat a BTV que el projecte s’ha comentat amb els veïns en diversos òrgans de participació del districte de l’Eixample, entre els quals el consell de barri i el plenari del districte. Defensen la transparència del procés, assegurant que el planejament ha estat en exposició pública durant un mes i que s’han estudiat les al·legacions presentades. El consistori es mostra disposat a escoltar les peticions de la plataforma i a “respondre o aclarir el que calgui”.
Sobre l’operació immobiliària, les mateixes fonts expliquen que es tracta d’una parcel·la privada i que el seu propietari és el que decideix quin us hi dóna, sempre que sigui adient a la qualificació urbanística de l’espai. El solar de l’antic cinema Niza es podria habilitar per a usos comercials i fer-hi un aparcament al subsòl. També permetria edificar-hi edificis residencials en les plantes sobre rasant. L’Ajuntament aclareix que la construcció de la superfície comercial comportaria l’obertura d’un nou interior d’illa a l’Eixample, que serà accessible des dels carrers del Rosselló i de Provença.
Un històric dels cinemes barcelonins
El cinema Niza va obrir portes el 19 d’octubre de 1946 amb una sessió especial a benefici de les obres assistencials del districte. S’hi va projectar ‘Galopa muchacho”‘,d’Abbott i Costello, i el western ‘Sang sobre el sol’, amb James Cagney com a protagonista. Tenia una capacitat inicial de 1.300 espectadors i en els inicis va ser una de les sales més modernes de la ciutat. Dos anys després de l’obertura s’hi va afegir la sala de ball annexa.
Durant la Transició, l’antiga sala de projeccions va acollir mítings de formacions de l’esquerra, com el PSUC, el PSC-Congrés i ERC. També s’hi va celebrar un gran míting convocat pel Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC) contra la llei de perillositat social. La darrera sessió del cinema es va fer el 21 de febrer de 2005 i s’hi va projectar ‘Million dollar baby’.
