(Europa Press) El director mèdic de l’Hospital Clínic de Barcelona, Antoni Castells, ha assegurat que la pandèmia del coronavirus va ser una “cura d’humilitat” per a tothom i va demostrar que els éssers humans són vulnerables, tot i que també va permetre veure la capacitat de col·laboració o cooperació de la societat.
Primer cas de la península
El 25 de febrer del 2020 es va diagnosticar al Clínic el primer cas de covid de la península, després d’un primer cas a La Gomera —les Canàries—; l’endemà, l’hospital va constituir el comitè de crisi, que Castells va tenir el “trist honor” de presidir, explica en declaracions a Europa Press.
Aquest primer cas es va tractar “com si fos el més infecciós del món”, tot i que admet que uns mesos més tard no l’haurien ni ingressat. Afegeix que ningú es podia imaginar que la cosa es complicaria tant i que acabarien morint 21.239 persones per covid a Catalunya entre el març de 2020 i el juny de 2023, segons les dades de la Xarxa Nacional de Vigilància Epidemiològica.
El sistema no estava preparat
Cinc anys després, Castells creu que la resposta va ser correcta i que en aquell moment es van prendre decisions valentes, però quan se li pregunta si s’estava preparat per a una pandèmia d’aquest tipus, la resposta és inequívoca: “Rotundament, no”.
Per la seva banda, el subdirector general de Vigilància Epidemiològica i Resposta a Alertes i Emergències de l’Agència de Salut Pública de Catalunya (Aspcat), Jacobo Mendioroz, entén que la resposta va ser adequada tenint en compte que el sistema estava preparat per a contingències més comunes.
Tampoc es pot sobredimensionar “en excés” i ha recordat que “no deixen de ser diners públics destinats a tenir una preparació per a una situació que passa una vegada cada segle, i no es poden mantenir equips de respiració durant 100 anys, per exemple”.
El principal aprenentatge de la pandèmia va ser, segons Mendioroz, aprendre a gestionar l’escalada i l’augment de capacitat per fer front a situacions “del tot noves” en períodes de temps molt reduïts, mantenint l’equilibri del sistema durant les situacions de normalitat.
Comunicar-se amb la població, l’altre gran repte
Mendioroz ha assegurat que els aspectes comunicatius i socials de la pandèmia van ser “molt complexos” d’abordar i no es van acabar de resoldre del tot bé, sobretot per arribar a les comunitats vulnerables i guanyar-se la confiança de la població, per tant es va haver de ser més explicatius, clars i empàtics. Castells ha afirmat que fins i tot hi van haver missatges contradictoris i creu que, probablement, una comunicació més aviat traçada, dirigida i inequívoca hi hagués ajudat; la seva tasca, ha recordat, era compatibilitzar l’existència de la covid —que continuava fent mal— amb el desig de molta gent de tornar a la “normalitat”.
Més preparats per a futures pandèmies
Castells ha apuntat que potser s’hauria d’haver avaluat més bé l’eficàcia de les mesures preses, i que encara no es té “solucionat” el tema de la transmissió entre països. Tot i així, de cara a una nova pandèmia, s’han desenvolupat nous plans de contingència en funció de la magnitud, s’ha dimensionat el sistema i se sap quines habitacions es poden fer servir com a UCI, i s’ha guardat i catalogat el material adquirit, ha explicat Castells. Mendioroz afegeix que han millorat “moltíssim” els sistemes de vigilància epidemiològica, el sistema de seqüenciació i estudi de variants, i tot allò relacionat amb resistència a fàrmacs, tractaments o vacunes, com també els sistemes de comunicació entre institucions mèdiques.
