Un grup de treballadors sanitaris de l'Hospital del Mar conversen al passeig marítim durant la fase 0 de la desescalada del confinament pel coronavirus
Foto: Xavi Calvo

No és la primera vegada que s’obre el debat sobre la gestió del coronavirus a l’Estat espanyol. Ara, una vintena de científics demana una “avaluació independent i imparcial” de la gestió de la pandèmia de la covid-19 a l’estat espanyol. Ho han fet a través d’una carta publicada a la revista d’àmbit científic i internacional, The Lancet. Sobre els detalls de la investigació, diuen que s’ha de centrar en la gestió feta pel Govern central, així com en la que han fet les diferents comunitats autònomes independentment. Afegeixen, també, que en aquests moments el necessari és “una avaluació exhaustiva dels sistemes d’atenció sanitària i social per preparar el país per a futures onades de covid-19 o futures pandèmies, identificant debilitats i fortaleses, i lliçons apreses”.

Per ara, segons Salut, els contagis a la ciutat de Barcelona “estan estabilitzats”, però, des de l’inici de la pandèmia, s’han confirmat prop de 83.000 casos amb prova PCR a tot Catalunya. És per això que els signants de la carta es pregunten com és possible que Espanya, “amb un dels millors sistemes de salut del món”, tingui una incidència del virus tan gran amb més de 300.000 casos i 28.498 morts.

La finalitat de la carta “no ha de concebre’s com un instrument per distribuir la culpa”. Més aviat, diuen, ha de servir per “identificar àrees en què la salut pública ha de millorar-se”.  I per això consideren que la investigació ha d’incloure “tres àrees: governança i presa de decisions, assessorament científic i tècnic, i capacitat operativa”.

“Manca de preparació davant pandèmies”

Les possibles explicacions al fet que Espanya estigui “entre els països més afectats” pel coronavirus, apunten, és per “la manca de preparació davant pandèmies”, amb un “dèbil sistema de vigilància, baixa capacitat de fer tests PCR i escassetat d’equips de protecció”, així com “una reacció tardana de les autoritats”, “un lent procés de presa de decisions”, “un gran nivell de mobilitat i migració”, “poca coordinació” entre Estat i autonomies, “baixa confiança en els consells científics” o les desigualtats socials i l’envelliment de la població.