Amb aquest "Hola" gegant va començar la cerimònia d'inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona. Un espectacle que va trencar amb el que s'havia fet fins llavors. LLUÍS BASSAT, president d'Ovidio Bassat Sport "Nosaltres vam canviar. I era part de l'encàrrec. A mi Pasqual Maragall em va dir: 'No vull una cerimònia Walt Disney, vull una cosa diferent'. Jo vaig plantejar una cerimònia que no era tant un xou, com una manera de canviar i millorar la imatge sobretot de Barcelona i de Catalunya. I d'Espanya també. Acabar amb aquella imatge tòpica de les curses de toros, de la sangria, del flamenc, de les pandaretes, de la migdiada..." MANUEL HUERGA, director de les cerimònies de Barcelona 92 "Una de les coses que més ens havia obsessionat era que les cerimònies olímpiques, en general, tenien una tendència a fer coses militaritzades o que tenien un aspecte militaritzat. Grans masses de voluntaris tots movent-se al mateix temps i fent la mateixa cosa. Volíem combatre una mica aquesta idea perquè fos més mediterrània, més fresca, més espontània, menys endreçada." Però, sobretot, el que va fer diferent aquelles cerimònies és que, per primera vegada, es van pensar, sobretot, com un espectacle televisiu. MANUEL HUERGA, director de les cerimònies de Barcelona 92 "La comparació és brutal. A l'estadi hi tens 60.000 espectadors i a la tele ho veuen milers de milions. Creiem que era el moment de fer-ho molt més pal·lès, el fet que hi ha un mitjà que pot ser tan artístic com la televisió." Una retransmissió que va deixar imatges per al record. Com la cursa d'Hèrcules en la peça central de la cerimònia d'inauguració. ÀLEX OLLÉ, director artístic de La Fura dels Baus "Vam voler donar una imatge molt més contemporània. Vam dir, per exemple, els monstres amb qui lluita Hèrcules, què podem fer per què tinguin relació amb avui en dia. Vam fer el de la guerra, el de la malaltia, amb una imatge amb cossos, amb unes punxes, que era una mica com la sida." Tot va funcionar com un rellotge. Amb un únic moment de patiment, en la cerimònia de clausura. MANUEL HUERGA, director de les cerimònies de Barcelona 92 "Tothom va pujar a l'escenari a ballar amb les rumbes aquelles i vam arribar a tenir por que allò pogués caure." La veu de Constantino Romero, el presentador de la cerimònia, va fer baixar els atletes i, per sort, no va passar res. LLUÍS BASSAT, president d'Ovidio Bassat Sport "Jo recordo que vaig baixar al camp, ja no hi havia ningú i vaig veure la fotògrafa que teníem contractada i vaig fer així, amb els braços oberts, ja està. I em va fer una foto, la tinc a casa, fent així i dient 'uf ja està, ja hem acabat', crec que puc dir, modestament, però crec que puc dir que vam triomfar."