Els socis i treballadors del Centre Excursionista aviat hauran d'acomiadar-se d'aquestes vistes. L'entitat ha tirat endavant el contracte de compravenda de la finca i ja ha cobrat la primera part de la operació, fet que ha donat oxigen a la mala situació econòmica que patia. L'edifici, ubicat en un enclavament privilegiat a mig camí entre la plaça de Sant Jaume i la Catedral, s'ha venut per tres milions d'euros. L'objectiu ara és rellançar l'activitat. JOSEP MANUEL PUENTE, president del Centre Excursionista de Catalunya "Què en pensem fer dels tres milions? El trasllat, reduir el deute i la proposta de futur." L'entitat haurà d'abandonar els propers mesos la que fins ara havia estat la seu social, però mantindrà l'espai que encara té a l'edifici contigu, el número 10 del carrer Paradís, on hi ha la seu històrica. Es tracta d'una finca de propietat municipal que acull un dels tresors amagats de la ciutat, les 4 columnes del temple romà d'August, on romandran les arrels del centre excursionista. Però en aquest espai no hi cap tot el fons documental i patrimonial de l'entitat, que molt probablement es traslladarà provisionalment a l'Arxiu Nacional de Catalunya, amb què ja s'han iniciat les converses. JOSEP MANUEL PUENTE, president del Centre Excursionista de Catalunya "Volem que el patrimoni es pugui consultar, que sigui accessible, no el tancarem en un magatzem." L'objectiu de la junta directiva, que probablement es renovarà amb la nova etapa, és que la futura seu social sigui més diàfana i accessible. De moment es desconeix a quin districte es traslladarà l'entitat. El que sí que saben és que hauran de fer les mudances abans del 30 de març.

“El luxe de veure la Catedral cada dia des de la finestra se’ns acaba”, lamenta un dels treballadors del Centre Excursionista de Catalunya. L’entitat, que va néixer l’any 1876, va instal·lar a la seu social al número 12 del carrer del Paradís l’any 1958 per ampliar l’activitat. Des d’aleshores tot havia anat sobre rodes fins que va arribar la crisi econòmica: “havíem contret deutes importants amb els bancs perquè vam remodelar la finca l’any 2003, en ple boom, i també vam fer reformes en alguns dels set refugis que tenim”, admet en Josep Manuel Puente, president de l’associació. A partir de llavors tot van ser maldecaps: el nombre de socis va començar a reduir-se mentre el deute i els interessos creixien. La situació s’havia agreujat tant que aquesta agrupació històrica estava ja a punt de fer fallida.

La situació, ja insostenible, va obligar la junta directiva a analitzar tots els escenaris possibles. Entre les solucions que van proposar als 4.150 socis que el Centre Excursionista té actualment hi havia la venda de la seu social, pel qual ja hi havia un comprador interessat que oferia tres milions d’euros. Els afiliats van votar aquesta alternativa a principis d’octubre en una assemblea extraordinària, en què es va aprovar l’operació amb un 62,22% dels vots a favor. Amb el vistiplau dels socis, l’entitat ha formalitzat ja l’operació de compravenda i ha cobrat la primera part de la quota. Uns diners amb què, a banda de fer el trasllat a la futura seu (la ubicació de la qual encara es desconeix), sanejaran una part del deute i intentaran rellançar el centre per apropar-lo més als joves, renovar les instal·lacions (i probablement també la junta directiva) així com situar-se en un punt més accessible de la ciutat: “estem en un enclavament privilegiat, a mig camí entre Sant Jaume i la Catedral, però és un lloc amagat i això no ajuda”, conclou el president.

La seu històrica es manté a l’edifici annex

“Aquí hi tenim les nostres arrels i el nostre patrimoni, no tenim previst marxar”, diu Puente, que matisa que si bé el trasllat del número 12 es farà per funcionalitat, tot el que hi ha al número 10 no es toca. Per aquesta seu, hi han passat membres tan il·lustres com Pompeu Fabra, Jacint Verdaguer o Antoni Gaudí, i moure-la seria tocar una part immaterial molt valuosa de l’entitat, sentencia el president. En aquest espai es quedarà una part del patrimoni de l’entitat, però no tota. Un nombre important de llibres, mapes, pergamins i fotografies es traslladarà previsiblement a l’Arxiu Nacional de Catalunya o a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, organismes amb els quals ja s’han iniciat les converses. L’edifici que hauran d’abandonar té 1.600 metres quadrats útils, de manera que la mudança haurà de fer-se de manera molt progressiva i abans del 30 de març, que és la data límit fixada en l’operació immobiliària.

L’edifici històric es mantindrà al bell mig de Barcelona, en una finca de propietat municipal i l’agrupació hi és en règim de lloguer. Aquest espai acull un dels tresors amagats de la ciutat, les quatre columnes del temple romà d’August. Un patrimoni que continuarà veient passar la història d’aquesta associació, de més d’un segle d’antiguitat, per sota dels seus capitells. A partir del trasllat, però, les motxilles i els piolets abandonaran aquest espai per deixar lloc a la direcció del futur Centre Excursionista de Catalunya.