El descans precari, l’alimentació insuficient i l’exposició constant a l’estrès són tres de les grans conseqüències de viure al carrer, segons la XAPSLL (Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar). És el que han volgut denunciar diverses entitats socials i persones sense sostre a la funció Sense llar, però amb somnis, en què han participat unes 200 persones. Els participants de l’acció, que en algun moment han viscut al carrer, denuncien la falta de compromís de les institucions i que “el sistema no respon“.
Amb motiu del Dia Europeu de les Persones Sense Llar, la representació s’ha centrat a visibilitzar l’impacte del sensellarisme en la salut mental i física i en les discriminacions i dificultats que pateixen les persones sense sostre a diari. Tot això, asseguren, fa que l’esperança de vida de les persones que viuen al carrer es quedi 25 anys per sota de la de la resta de població: “La manca de privacitat, la inseguretat i les condicions de convivència poden generar estrès, ansietat i depressió”, han advertit des de la XAPSLL.
Una situació, remarquen, que no queda al marge de la resta de la població: “Ens hi podríem trobar qualsevol de nosaltres“, ha assegurat Carme Fortea, directora de serveis de sensellarisme de l’Ajuntament.
La meitat de persones sense sostre no tenen ingressos
L’acció teatral també ha volgut denunciar les traves burocràtiques que, asseguren, pateixen les persones sense llar: afirmen que són molts els ajuntaments catalans on se’ls dificulta l’empadronament, i que això els bloqueja l’accés a drets com la sanitat, l’educació o una feina ben remunerada. De fet, segons les dades, només el 13,3 % de les persones sense sostre a la ciutat fa alguna activitat remunerada en el seu dia a dia, davant el 46 % que viu sense cap ingrés.
Prop de 1.600 persones viuen al carrer a Barcelona
1.581 persones viuen al carrer a Barcelona (330 en assentaments), el que suposa un 14 % més que les dades recollides el 2024. Són les xifres que ha presentat la XAPSLL, que ha alertat que tot i que les entitats socials estan donant resposta a 2.860 persones a la ciutat, el fenomen del sensellarisme no para de créixer i es necessita un “abordatge integral i de país“.
Les entitats reclamen que s’acceleri la tramitació de la llei de mesures transitòries i urgents per fer front al sensellarisme, que es garanteixi l’empadronament sense domicili fix als diferents ajuntaments i que se solucionin les deficiències del mercat de l’habitatge per garantir una llar digna per a tothom.
