Cementiri

(ACN) Els cementiris de Barcelona han fet un 20 % més de serveis d’enterrament i de cremació el 2020, en comparació amb el 2019. En concret hi va haver 17.191 serveis, pels 14.304 de l’any anterior. L’impacte de la crisi del coronavirus es va fer notar especialment durant el mes d’abril, quan es va arribar als 3.472 serveis, les xifres més elevades de tot el 2020 i que suposen gairebé el triple respecte l’abril del 2019, quan van fer-se 1.232 serveis. Miquel Trepat, director general de Cementiris de Barcelona, afirma que “ningú recorda un període d’aquesta intensitat”.

Les dades de Cementiris de Barcelona mostren que, de mitjana, l’any passat es van fer 47 serveis diaris, mentre que durant l’any prepandèmia la mitjana diària era de 39. El període entre el març i el maig, amb l’estat d’alarma ja en vigor, va ser “terrible” segons Trepat. En concret, l’empresa va fer 6.632 serveis, pels 3.574 del 2019. “Van ser dies molt intensos”, recorda Trepat, que defensa que són un sector essencial i que la funció que fan també té un caràcter sanitari.

Millora a partir del mes de juny

Al juny, gràcies als efectes del confinament total, la situació es va començar a estabilitzar i per primer cop en els darrers mesos Cementiris de Barcelona registra menys serveis que en el mateix mes de l’any anterior. En concret, al juny del 2020 van fer 992 serveis, pels 1.007 del juny del 2019.

Després de l’estiu del 2020, Cementiris de Barcelona es va preparar per actuar, però, segons han explicat, no va ser necessari fer cap tipus d’ampliació als cementiris.

Tot i això, en aquests moments la incineració va agafant terreny a la inhumació i per això s’orienten a buscar solucions i oferir nous espais per enterrar les cendres dins dels mateixos recintes.

Les dades corresponents a la primera quinzena de febrer del 2021 indiquen un total de 814 serveis, una xifra superior al mateix període el 2020 (569) i lleugerament superior al 2019 (797).

Coordinació amb els hospitals

Els mesos en què es va registrar més mortalitat, Trepat afirma que “en molts casos es col·lapsaven els espais que els hospitals tenien habilitats per als difunts” i, per tant, calia garantir que el moviment dels cossos dels difunts no entorpia el ritme de treball i les dinàmiques dels centres sanitaris.

Amb aquest objectiu, pocs dies abans de l’estat d’alarma Cementiris de Barcelona i les principals funeràries a la ciutat van començar a coordinar-se amb la xarxa sanitària i a monitorar cada dia les xifres perquè els hospitals no perdessin “temps, esforços o recursos” en una altra cosa que no fos atendre els malalts.

Manca de recursos i complicacions normatives

A la incertesa i la poca informació que hi havia al principi del 2020 sobre el virus, s’hi van afegir, primer, la manca d’epis. Les dues primeres setmanes pràcticament no hi havia disponibilitat d’epis i l’empresa va fer una mena de “fons comú” per recollir el màxim material possible. De seguida, però, els va arribar material.

També van arribar les complicacions burocràtiques provocades arran de l’estat d’alarma i l’adaptació a nous protocols. “Una gestió com que la família s’adreci al tanatori per decidir com fer el comiat de la persona estimada es va complicar molt, no es podia”, assegura. També esmenta les restriccions d’accés als cementiris o com tractar els morts per coronavirus. A partir d’aquí, amb les funeràries es van haver de buscar recursos alternatius i establir nous mecanismes de decisió i de comunicació. 

Torns de 12 hores i afectació emocional

Trepat destaca la professionalitat dels treballadors i explica que en l’àmbit funerari es van haver de fer “força contractacions” i també reorganitzar internament el personal per prioritzar les tasques més urgents.

A banda, es va fer un esforç “notable” d’hores extraordinàries i moltes persones van passar de torns de vuit hores a torns de 12 hores, fins i tot de nit. A més, molts festius també van haver de ser laborables.

El nostre crematori va funcionar les 24 hores, quan normalment només opera les hores diürnes”
Miquel Trepat, director general Cementiris de Barcelona

“L’allau i la intensitat” del moment han fet que molts dels treballadors hagin experimentat les seves pròpies necessitats emocionals i en alguns casos han demanat suport psicològic, que se’ls ha proporcionat, com explica Trepat.