Foto: AEIG El Carmel

Aconseguir un espai digne és una de les principals dificultats de les entitats d’educació en el lleure com els esplais i els caus de Barcelona. La gran majoria es troben en els locals de parròquies, equipaments municipals o centres educatius, però són espais que habitualment, diuen, no responen a les necessitats que tenen aquestes entitats. De fet, segons una enquesta recent del CJB només una de cada deu entitats d’educació en el lleure disposa d’un local que compleix les condicions necessàries i un 20 % no tenen assegurada la continuïtat el curs vinent.

Sense local ni perspectiva de tenir-ne

Un dels casos més flagrants és el de l’AEIG el Carmel, que fins fa poc podia utilitzar alguns espais de la planta baixa de l’Escola Coves d’en Cimany però des de l’inici d’aquest curs, quan es va convertir en institut escola, aquests espais els necessita el centre educatiu i l’agrupament s’ha d’espavilar per seguir fent l’activitat utilitzant el pati de l’escola i algunes sales del Centre Cívic del Carmel. “Ara no tenim un espai propi, que sigui identificatiu, ni per als nens ni per guardar material”, lamenta Laura López, una de les cap de l’agrupament que explica que en cas de pluja, algun cop han hagut de cancel·lar les activitats previstes perquè no tenien cap alternativa. Les reunions dels caps les fan en espais públics o en un bar.

Foto: AEIG El Carmel

Per al proper curs, per ara, l’AEIG el Carmel no té sobre la taula cap opció per millorar aquesta situació i creuen que si la situació no es resol, “a la llarga pot condicionar la continuïtat de l’esplai. “Moltes vegades es parla de la importància de l’educació en el lleure però a l’hora de la veritat no ens donen cap solució”, lamenta la Laura López que assegura: “Ens sentim frustrades”.

Un local “molt limitat” després de tres anys de no tenir-ne

A Gràcia, fa tres anys que l’Esplai Matinda-Pòrtics i l’Espurna de Gràcia van quedar-se sense local i van decidir engegar la campanya “No tenim local”. Com que en aquest temps no han trobat una solució, han decidit acceptar l’espai que deixarà lliure El Rebost Solidari, tot i que consideren que “no és un espai digne per poder fer esplai”, explica Mariña Toledo, membre de la campanya. I és que aquest local no té les mides ni la distribució adequada. De fet, segurament l’utilitzaran per fer les reunions dels voluntaris però les activitats amb els infants les seguiran fent en els espais que durant aquest temps els han cedit algunes escoles del barri.

Lloguers alts i falta d’espais

Els dos esplais han acceptat traslladar-se a aquest local amb el compromís del districte que si surt l’oportunitat d’anar a un espai millor se’ls tindrà en compte i se’ls prioritzarà. Ara bé, són conscients que ”és difícil que en un barri com la Vila de Gràcia s’alliberin espais tan grans, per això vam decidir acceptar”, comenta. “A Barcelona el problema són els lloguers alts i la falta d’espais assequibles perquè el districte pugui comprar o gestionar un lloguer”, afegeix. La previsió és que s’hi puguin traslladar a l’estiu.

Foto: AEIG El Carmel

Els fan fora per fer-hi una residència

El Cau Sant Ferran, al barri de Sant Antoni, també s’ha hagut de buscar-se la vida per assegurar la continuïtat del seu projecte el proper curs després de més de 40 anys vinculats a la parròquia de Sant Ferran. En el seu cas, el bisbat, propietari dels locals que han utilitzat fins ara, els va comunicar que volia enderrocar l’immoble per construir-hi una residència. Tot i que els van oferir alguna alternativa en altres parròquies properes, consideren que no s’adaptaven prou a les necessitats de l’entitat ja que els posaven moltes limitacions pel que fa a la disposició de les claus i als horaris. I és que, els caps dels agrupaments escoltes solen ser persones joves que fan aquesta tasca de manera voluntària i sovint les reunions les han de fer als vespres. Per això, van optar per buscar més opcions.

Amb l’ajuda del districte de l’Eixample van poder contactar amb diverses escoles que els han proposat cedir-los alguns espais però també amb més limitacions de les que tenien fins ara als locals de la parròquia de Sant Ferran. “No podem generar una identitat pròpia als espais“, explica un dels caps de l’agrupament i “al final acabes fent cau en un espai que es fa una mica artificial”.

També som un projecte social

Ara, els caps del Cau Sant Ferran tenen les cartes sobre la taula i han de decidir quines limitacions els pesen més. “Està clar que no tindrem un espai amb les condicions idònies”, comenten. Tot i això, per ara, no veuen perillar la seva activitat en el proper curs tot i que se senten decebuts, ja que amb l’argument de fer un projecte social els han deixat sense un espai adequat on poder fer cau: “Els agrupaments escoltes també som un projecte social i, de fet, amb un component pedagògic i no assistencial”, reflexiona un dels caps de l’agrupament. De fet, consideren que les dificultats que tenen entitats com la seva per trobar un espai digne rauen en el poc valor que la societat dona a l’educació en el lleure i els preus del mercat immobiliari fan que ni tan sols es puguin plantejar comprar o llogar un espai propi.