El gràfic marca un desnivell que no passa desapercebut. Si l’estiu passat l’arribada de menors estrangers que migren sols a Catalunya va ser massiva, aquest 2019 ha caigut de manera pronunciada. Del juliol al setembre, la Generalitat n’ha acollit 662, lluny de la xifra que es va registrar en el mateix període del 2018: va acollir fins a 1.648 joves. Què ha canviat? L’explicació principal és, segons la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), que hi ha més pressió policial a les fronteres.
De fet, el Marroc —d’on provenen la majoria de joves— ha rebut ajuts per incrementar el control fronterer. A finals del 2018, la Unió Europea va aprovar una partida de 140 milions d’euros per a aquest fi, i a l’agost el Govern espanyol va donar llum verda a una donació de 32,3 milions d’euros al país per lluitar contra la immigració irregular. Segons Ester Cabanes, directora de la DGAIA, això no vol dir que aquest fenomen migratori hagi acabat: “Les ONG que treballen al nord del Marroc expliquen que és ple de joves preparats per marxar o que cada dia intenten creuar”.
El fre dona aire a la Generalitat
Cabanes insisteix que el fenomen és imprevisible i que a l’Administració li cal estar sempre preparada perquè les arribades de menors estrangers podrien tornar-se a disparar-se. Ara bé, reconeix que el fre ha donat aire al govern català per anar més enllà i replantejar alguns recursos.
Per exemple, s’han tancat grans albergs que s’havien obert sobre la marxa per acollir-los i ara s’opta per allotjaments més petits: amb capacitat per a deu joves, per oferir-los un acompanyament més individualitzat. També els ha permès enfocar els recursos cap a la seva emancipació, un cop compleixen o estan a punt de complir la majoria d’edat.
El gran repte: la inclusió dels joves
Amb tot, Cabanes lamenta que ara el repte majúscul és la inclusió dels joves a Catalunya. “S’ha estigmatitzat [el col·lectiu] d’una manera que la gent s’espanta”, critica, i això provoca rebuig veïnal a l’hora d’ubicar recursos nous per als menors. Un exemple són els veïns el Besòs i el Maresme, que es van organitzar per frenar que s’ubiqués un centre d’atenció immediata a la zona. També s’hi van oposar, mesos abans, centenars de residents als barris de la Marina.
En aquest sentit, el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, ja va anunciar que s’està treballant per implementar una nova figura que faci d’enllaç entre les administracions —Generalitat i ajuntaments— i les comunitats de veïns, per millorar la resposta en l’acollida dels menors estrangers. El Homrani els va anomenar “dinamitzadors”.
Segons Cabanes, una part de la població encara ha d’entendre que aquests nois “poden ser bons veïns, bons treballadors i persones que nodreixin la nostra comunitat“. Recorda, d’altra banda, que són joves que han viscut un dur periple migratori —que els ha pogut resultar traumàtic— i que, en alguns casos, han patit maltractaments o abusos.
