Aquest dimarts, coincidint amb el primer dia de curs, el Ministeri d’Educació ha fet públics els resultats de les proves PISA realitzades el 2025. Es tracta d’unes proves en què participen uns 80 països i en què s’avaluen les competències dels alumnes a l’acabar l’ESO, tenint en compte tres àmbits principals: la comprensió lectora, les matemàtiques i les ciències. Fins ara aquestes proves es realitzaven cada tres anys, però després del 2025 es passaran a fer cada quatre.
A Espanya hi han participat 30.000 estudiants repartits en 956 centres. La taxa d’exclusió espanyola -aquells alumnes que s’exempten de fer els exàmens per raons justificades o discapacitats- ha superat el límit permès, ja que un 7,89 no l’han realitzada, passant per sobre del llindar permès que estableix PISA (un 5 %). És per això que l’OCDE va realitzar un anàlisi de biaix per assegurar que la mostra era fidel i finalment va determinar que les dades espanyoles podien ser plenament utilitzades per les comparacions internacionals.
Ara bé, les dades que no podran ser comparables seran les dels alumnes catalans, ja que un “error tècnic” va fer que el nivell d’exclusió, d’un 23 %, superés, per molt, el fixat en un 5 %. Per això, en el cas català els resultats es mostren al final de la graella amb uns asterisc que alerten de l’alteració i informen que les dades no poden ser comparades amb altres territoris o informes anteriors de PISA.
Tot i el biaix, el secretari d’Estat d’Educació, Abelardo de la Rosa, ha dit aquest dimarts que s’ha inclòs Catalunya a l’informe estatal perquè “ha estat avaluada” i perquè “hi ha resultats”. En aquest sentit, es remet a les declaracions de la conselleria d’Educació i apunta a un error d’interpretació i de transmissió” de les indicacions que va donar el ministeri i l’OCDE. Pel que fa la consellera d’Educació, Esther Niubó, va anunciar la destitució de la secretària general d’Educació, Teresa Sambola, tot i que va desvincular la decisió directament dels errors, sí que va reconèixer que podia ser el detonant dels problemes.
Catalunya lideraria, i Espanya empitjora
Pel que fa la competència científica, el rendiment d’Espanya ha estat significativament inferior al promig que marca l’OCDE, i també del total de la Unió Europea (UE). La puntuació ha estat de 477 punts, mentre que la mitjana de l’OCDE és de 482 i la mitjana UE de 481. En el cas català, s’ha escalat fins els 502 punts.
Pel que fa la comprensió lectora Espanya ha tret 451 punts, per sota dels 461 del promig de l’OCDE i els 459 de la mitjana europea. En aquesta ocasió Catalunya també ha puntuat més alt, amb 473 punts. I si posem el focus ens les matemàtiques, Espanya presenta 457 punts, mentre que tant el promig de l’CODE com la mitjana europea és de 463. Altra vegada, els resultats catalans es mostren per sobre, amb una puntuació de 474 punts.
Per tant, els resultats de la comunitat autònoma de Catalunya estan, en totes tres proves, per sobre de la puntuació espanyola. Ara bé, serà una incògnita saber si és una realitat que els alumnes catalans puntuen per sobre que la resta del territori espanyol o si bé l’alt percentatge d’exclusió ha afavorit aquestes marques.
Titularitat dels centres educatius
L’informe PISA també ha donat a conèixer la titularitat dels centres espanyols que hi han participat. En aquest s’exposa que Espanya presenta un proporció d’alumnat escolaritzat en centres públics inferior al promig de la OCDE i el total de la UE.
Sense comptar l’ISEC —la relació entre el nivell socioeconòmic de l’alumnat i el seu rendiment— la bretxa entre centres públics i privats disminueix de forma notable. Això indica que una part important de les diferències que s’havien detectat en els resultats es deu a l’origen socioeconòmic i cultural de l’alumnat.
