Centenars de milers de persones demanen votar el 9-N a la Via Catalana

El repte de configurar una ve baixa gegant era majúscul i per això els organitzadors de la mobilització havien demanat que els més de 550.000 inscrits arribessin amb antelació als seus trams. A partir de les quatre, la Gran Via i l'avinguda Diagonal s'han començat a tenyir de vermell i de groc, i els 5.000 voluntaris s'han encarregat d'organitzar els assistents per poder formar el mosaic humà amb els colors de la senyera. Ja a les cinc, des de l'aire s'ha pogut apreciar la magnitud de la mobilització. Segons la Guàrdia Urbana hi han assistit 1 milió 800 mil persones, és a dir, ha superat les dues últimes convocatòries per la Diada. Una xifra que la delegació del Govern ha rebaixat fins a mig milió. Els trams de la plaça d'Espanya eren els que més feien patir l'organizació perquè aquí el nombre d'inscrits era més baix que en altres punts. Però com va passar amb les Terres de l'Ebre durant la cadena humana de l'any passat, al final, també s'ha acabat omplint. Amb la mobilització d'avui l'ANC i Òmnium cultural han volgut donar un missatge clar amb vistes al 9 de novembre. Demanen que es pugui votar i que el sí s'imposi en el referèndum. Aquestes dues consignes són les que han encapçalat les dues capçaleres que, des de la Gran Via i l'avinguda Diagonal han confluït a la plaça de les Glòries i han completat una ve baixa d'onze quilòmetres. A l'escenari principal, amb 947 urnes, una per cada municipi català, un miler de cantaires han entonat l'himne de la Via Catalana d'aquest any. Titular "Ara és l'hora", és una adaptació al català de l'himne de la Via Bàltica convocada per Estònia, Letònia i Lituània I a les 17 i 14 minuts, l'Emma, una jove que el 9 de novembre farà 16 anys, que és l'edat mínima per votar a la consulta, ha dipositat un vot simbòlic en una urna ubicada a la punta del vèrtex. Un vot que ha marcat l'inici de la via catalana i que ha donat pas a la interpretació d'El Cant de la Senyera. 54 colles castelleres de Catalunya, entre les quals totes les de la ciutat, han aixecat castells al llarg del recorregut. I enmig dels assistents s'han desplegat pancartes interpel·lant líders polítics com Angela Merkel o Barack Obama demanant-los, en diverses llengües, que Catalunya pugui votar. A les quatre de la tarda milers de catalans amb l'uniforme imprescindible, samarreta vermella o groga, es concentraven en un dels 73 trams de la via catalana. Es preparaven a la Gran Via, a la Diagonal i a la plaça de les Glòries per construir la gran ve humana. Abans, però, hi han arribat els voluntaris. JOAN VILA, voluntari Per endavant tenien una tasca no gens fàcil. Per això les consignes eren clares i s'han anant repetint al llarg d'11 quilòmetres. Amb o sense megàfon el missatge ha arribat, i a poc a poc, la senyera ha anat prenent forma. IRENE PARNAU, voluntària GEMMA LLORD, voluntària VICTOR GÓMEZ, voluntari A cada tram fins a 30 voluntaris han fet possible la formació del gran mosaic humà amb els colors de la senyera. Les cartolines de colors han estat una eina útil, però en alguns casos l'autodisciplina dels participants ha facilitat, i molt, la feina d'aquests voluntaris. L'últim que s'ha construït és el vèrtex de la plaça de les Glòries amb la unió de les columnes de la Gran Via i la Diagonal. Fins que ha arribat l'hora clau: les 17.14 h, en què s'ha completat la ve gegant. En total més de set mil voluntaris hi han treballat per organitzar els més de mig miló d'inscrits que han arribat d'arreu de Catalunya. Aquesta família ve d'Almaselles per participar en la Diada, i ve preparada per a l'ocasió. Formen part dels milers de persones i col·lectius que han vingut d'arreu i que des de primera hora de la tarda omplien els carrers de Barcelona amb ganes de reivindicar-se. N'hi ha però que són de més lluny. Vinguessin d'on vinguessin, l'indumentària catalanista era fonamental. Samarretes reivindicatives, vestits fets a mida i tota mena d'accessoris. Protegir-se del sol també era important i qui no venia preparat s'ha pogut remullar. Un cop refrescats, els càntics reclamant la independència han estat una constant. L'ambient festiu ha predominat tota la tarda pels carrers de la ciutat. Tot plegat fins una estona abans de les 17.14 quan tothom estava a punt per al gran moment.