Afegeix betevé com a font preferidaEl procés de gentrificació al Poblenou està tenint un impacte directe en l’ús del català, especialment en el comerç. Segons un estudi de Plataforma per la Llengua, la transformació demogràfica i econòmica del barri està modificant els usos lingüístics i reduint la presència efectiva del català en la vida quotidiana.
Les dades mostren una caiguda sostinguda del català en l’atenció al públic. La llengua de disponibilitat —és a dir, la llengua en què respon el personal després que un client s’adreci en català— ha passat del 69 % el 2012 al 48 % el 2026, mentre que el castellà ja s’imposa amb un 52 %. Aquest indicador és especialment significatiu perquè reflecteix l’ús real de la llengua i les competències lingüístiques del personal.
També disminueix l’ús del català en la salutació: si el 2012 apareixia en aproximadament una de cada tres interaccions, ara se sent en una de cada cinc. En paral·lel, el castellà es consolida com la llengua funcional majoritària en el dia a dia dels establiments. Una de les claus és l’elevat percentatge de residents nascuts en països amb més renda que l’estat espanyol, que se situa en el 6,58 %, només per darrere de Gràcia.
L’anglès guanya espai als rètols
Pel que fa a la retolació, el català manté una presència destacada en els rètols principals dels comerços, però amb matisos. Mentre que continua dominant en la retolació identificativa, creix l’ús d’altres llengües —sobretot l’anglès—, que ja representen un 22 % dels rètols. Aquest augment s’accentua en la retolació informativa, on l’anglès guanya pes com a llengua associada a nous models comercials i a l’atracció de clients internacionals.
L’estudi destaca l’increment de població estrangera, especialment de països amb rendes més altes, i la forta pressió immobiliària, amb un augment notable dels preus de l’habitatge i del lloguer de temporada. Tot plegat configura un nou ecosistema social i econòmic que també repercuteix en els usos lingüístics.
En conjunt, l’informe conclou que el català manté un paper simbòlic en el paisatge comercial del Poblenou, però perd pes com a llengua d’ús real. El castellà es consolida com a idioma funcional i l’anglès emergeix amb força en un barri cada vegada més globalitzat.
El preu de l’habitage, la clau
Entre el 2014 i el 2025, el preu del lloguer s’ha encarit un 70,5 %, per sobre de la mitjana de Barcelona, mentre que el de compra ha augmentat un 84 %. A més, més d’un terç dels pisos (35,8 %) són adquirits per persones d’origen estranger, un percentatge superior al pes d’aquest col·lectiu entre els residents. El fenomen es veu reforçat per l’expansió del lloguer de temporada i dels habitatges turístics, que han crescut un 16 % des del 2020 i arriben a concentracions del 6,4 % en algunes zones.
L’estudi també analitza com es construeix el relat sobre el barri i conclou que la transformació no és homogènia. Predominen els discursos que presenten el Poblenou com un espai d’oportunitats, atractiu i en transformació, impulsats per lògiques mercantils i de projecció simbòlica. En canvi, les visions crítiques —que posen el focus en la pèrdua d’identitat i l’impacte social— tenen menys pes i apareixen de manera més reactiva.
