Encara que sigui difícil de creure, les cases noucentistes de Can Baró, conegudes com les Cases dels Periodistes, sorgeixen de la llei de cases barates de finals del segle XIX i principis del XX per fer front a l’augment de població de Barcelona. Hi van viure directors de diaris i periodistes ben relacionats i tenen unes característiques diferents de la resta de cases barates de la ciutat. L’Ajuntament ha decidit protegir-les aquest mandat municipal per assegurar-ne la preservació.
Cases noucentistes de principis del segle XIX
De barates, en tenien més aviat poc i hi van viure personalitats influents com directors de diaris d’importància com ‘La Vanguardia’ o ‘El Noticiero’. Eren membres de la Cooperativa de Periodistes, que es qui va gestionar l’operació. Estaven ben connectats amb el poder i, per exemple, comptaven amb el Rei Alfons XIII com a soci d’honor. Per això aquest conjunt de cases noucentistes situades entre la plaça de Sanllehy, el Parc Güell i la carretera del Carmel té poc a veure amb la resta de cases barates que es va fer a la ciutat perquè presentaven característiques més luxoses.
Es van projectar el 1917 i es van construir entre el 21 i el 28. La conflictivitat del moment, sobretot laboral, va dificultar l’execució completa del projecte de ciutat jardí que hi havia per a aquest punt de la ciutat. Finalment se’n van fer 51 de les 68 que hi havia projectades i ara en queden 24. Són les que l’Ajuntament ha protegit aquest mandat municipal per assegurar-ne la preservació.
El paper clau dels fotoperiodistes
La història d’aquestes cases noucentistes de Can Baró s’ha pogut documentar especialment gràcies a les imatges aportades per alguns dels fotoperiodistes que hi vivien. Destaquen Josep Brangulí i Josep Maria Sagarra, un dels pioners de la fotografia aèria a Catalunya. Una de les seves imatges permet reconstruir com era exactament l’espai a principis del segle XX.
