La Casa Golferichs, a la cantonada de la Gran Via amb Viladomat, és un espai públic obert al veïnat des de fa 30 anys. L’equipament és fruit d’una intensa lluita veïnal. Ara que se celebren tres dècades de la fita, l’associació veïnal de l’Esquerra de l’Eixample recorda que ja des del principi la satisfacció no va ser completa quan es van trobar que una part important de l’edifici històric s’havia cedit a la Fundació Carles Pi i Sunyer.

La fita de recuperar tot l’immoble

L’Associació de Veïns segueix reivindicant que s’acabi d’obrir el xalet per al barri. No té cap objecció amb aquesta entitat però pensa que podria ubicar-se en un altre espai i així el 100 % de l’edifici podria destinar-se a ampliar els tallers i fer més activitats per al barri. “Recuperar tot l’espai i que la fundació privada vagi a un altre lloc”, afirma Sylviane Dahan, presidenta de l’AV Esquerra de l’Eixample.

La història de la casa

La Casa Golferichs és obra de Joan Rubió i Bellver, i va rebre el premi de l’Ajuntament al millor edifici acabat el 1901. Fins a l’any 1936 hi va estiuejar la família de Macari Golferichs, llavors la van confiscar i es va convertir en universitat popular. Acabada la guerra s’hi van instal·lar les Dominiques de la Presentació, que hi van fer una escola. L’any 1972 la van vendre a Núñez i Navarro, que hi va projectar un bloc d’habitatges.

La mobilització per mantenir l’edifici

Després del franquisme, la ciutat no disposava d’equipaments per a les entitats. La lluita per la casa va ser una reivindicació llarga de dues entitats veïnals, Sant Antoni i l’Esquerra de l’Eixample, on pertany la casa. Inclús van tancar-s’hi una nit fins que la policia els va desallotjar. El primer ajuntament democràtic va aturar el projecte d’enderrocament i expropiació i va rehabilitar la casa per convertir-la en un equipament. Es va inaugurar el gener del 1989, enguany fa 30 anys. Es tracta d’un centre cívic especialitzat en tecnologia i en fotografia que disposa de l’Espai Francesc Català-Roca.