Originalment era la carretera de Ribes, que unia el centre de Barcelona amb les poblacions del Vallès. Però a mesura que s’anaven edificant cases i indústries a la Sagrera, es va convertir en l’eix principal de la vida econòmica, social i cultural d’aquest nucli. La proximitat a l’estació de tren i la facilitat de comunicació amb el centre de la ciutat van fer que s’hi instal·lessin moltes indústries, però avui només s’hi conserven les de l’empresa d’automoció Hispano Suïssa.

El soterrament de les vies del tren de la línia del Vallès i la urbanització de l’avinguda Meridiana va treure protagonisme al carrer de la Sagrera, però no per això la gent va deixar d’anomenar-lo Gran. De fet, la gent gran del barri encara recorda que, quan els mossos baixaven a presentar-se a la comissaria del Clot per fer el servei militar, es deia que “anaven pel carrer Gran”.

Com a eix vertebrador del barri, el carrer sempre ha estat anomenat oficialment de la Sagrera, però durant la Guerra Civil li van posar el nom d’un anarquista francès.

El Centre de Documentació de la Sagrera, amb el suport de l’Associació de Veïns, reivindicava des de fa anys la necessitat de recuperar-ne el nom popular. La Comissió de Nomenclàtor ho va acceptar l’any passat i aquest diumenge s’han inaugurat oficialment les noves plaques de marbre del carrer Gran de la Sagrera.