Dues de cada 10 persones ateses per Càritas treballen però continuen sent pobres. Tot i l’augment de l’ocupació del 3,3 per cent, també ha incrementat la precarietat laboral. Es mantenen, doncs, els contractes laborals de molt curta durada, els salaris baixos i la protecció social escassa.

Treballar ja no és garantia per sortir de la pobresa. Tenir feina continua sense solucionar els problemes econòmics dels sectors més vulnerables de la societat. Segons Càritas, els col·lectius més afectats són els majors de 55 anys, els joves i les dones amb fills.

Del total d’atesos per l’organització, el 80 % estan a l’atur, mentre que la resta, el 20 %, treballen però continuen sent pobres. El 16 % dels contractes temporals de l’any passat van tenir una durada de set dies. “Ningú no pot tenir estabilitat treballant set dies, no pots saber si podràs cobrir les necessitats bàsiques”, denuncia Dessirée García, de Càritas.

Per fer visible aquesta situació, Càritas ha fet una acció als búnquers del Carmel. Hi ha col·locat siluetes de persones sense rostre que representen tots aquells que continuen patint els efectes de la crisi econòmica. Al fons de les figures de cartró hi havia una de les vistes més impressionants de Barcelona. En qualsevol d’aquells carrers hi pot haver una persona que, tot i tenir feina, continua en situació de precarietat.