Càritas Diocesana fa un toc d’atenció en el balanç de la seva activitat el 2024. Si bé ha atès un nombre de persones similars al de l’any anterior, prop de 34.000 llars on viuen unes 79.000 persones, ha detectat que les necessitats s’intensifiquen, sobretot les relacionades amb l’habitatge. “En la majoria dels casos les famílies necessiten més suport per cobrir despeses com l’habitatge”, apunta l’entitat.
De fet, el 74 % dels casos atesos no tenien un habitatge digne i això representa un agreujament d’un 2 % respecte al 2023. A més, més de la meitat vivien en una habitació rellogada. Les dificultats per accedir a un habitatge són especialment evidents en el cas de les persones que es troben en una situació administrativa irregular. Segons l’informe de Càritas, gairebé nou de cada 10 no viuen en un espai digne.

Doble càstig per a les persones en situació irregular
Càritas defensa la importància de garantir el dret a la protecció social per mitjà de l’empadronament, i critica que la reforma del Reglament d’estrangeria és insuficient davant la realitat que copsen i cal una regularització extraordinària. Assegura que, sense papers, aquestes persones es veuen empeses a l’exclusió, ja que tenen dificultats per accedir al mercat laboral i quan ho fan sovint és sense estabilitat, de manera informal i en condicions molt dures. Tot plegat fa que aconseguir un habitatge digne o un lloguer sigui molt difícil.
A tot això s’hi afegeix “un doble càstig“, segons Eduard Sala, director de Càritas Diocesana de Barcelona: “No només pateixen una situació d’exclusió social més intensa, sinó que són la principal diana dels discursos d’odi”.
Pobresa infantil
Els 56 % dels casos atesos per Càritas el 2024 formaven part d’aquest col·lectiu en situació d’irregularitat administrativa. L’informe vol posar el focus també en el fet que darrere d’aquestes xifres s’hi amaguen infants i adolescents: “Són els que més pateixen les conseqüències d’aquesta exclusió social”. Per això l’entitat reclama reforçar les polítiques de protecció a aquests menors.
Demanen compromís a les ciutats de l’àrea metropolitana per no col·lapsar el CUESB
Eduard Sala ha posat sobre la taula que hi ha governs locals que no estan garantint l’empadronament de totes les persones que hi ha en els seus municipis ni que siguin ateses pels serveis socials, independentment de la situació administrativa que tinguin.
Demanen que es despleguin serveis d’emergències socials i atenció a les persones a tots els municipis de l’àrea metropolitana per evitar el col·lapse de serveis com el Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona —CUESB— a Barcelona. Sala denuncia que, en molts casos, fins i tot es facilita l’arribada a Barcelona de les persones que requereixen atenció.