Sala espera CAP

El sistema sanitari està estressat des que va esclatar la pandèmia del coronavirus i els centres d’atenció primària no en són una excepció. A banda de l’atenció presencial de malalts comuns i per la covid-19, la càrrega de treball ha augmentat considerablement degut a les nombroses baixes que han de tramitar per via telemàtica i pel seguiment de pacients que han de fer per telèfon. Alguns metges asseguren que hi han de dedicar bona part de la jornada i que les gestions són molt feixugues. Aquests tràmits resten dedicació a les altres tasques assistencials i impedeixen que puguin fer un control comunitari més precís dels casos de coronavirus.

La meitat dels recursos, dedicats a la burocràcia

betevé ha pogut parlat amb tres metgesses de diferents CAP de Barcelona i totes afirmen que els tràmits s’han complicat molt aquesta setmana per l’augment de sol·licituds de baixa. La raó és que el Govern va anunciar que les persones de risc amb patologies com la diabetis, les cardiopaties o l’asma tenen dret a la baixa laboral si l’empresa no les pot reubicar en un espai sense perill o si no poden fer teletreball. Tal com explica Blanca Gispert, metgessa del CAP Trinitat Vella, el procés no és senzill perquè s’han de fer diverses gestions per completar la baixa. Al seu centre dediquen entre el 25 i el 50 % dels recursos a aquestes gestions. Al CAP Besòs la xifra és del 25 % i al CAP Bon Pastor s’enfila per sobre de la meitat dels recursos.

Seguiment de mig centenar de pacients

La burocràcia és complicada i lenta perquè cal acreditar diverses qüestions i, si es pot, s’han d’evitar les visites presencials. D’entrada el facultatiu del CAP ha de fer un informe previ que acrediti que el pacient forma part d’un col·lectiu de risc, un fet que no sempre és evident tal com explica Meritxell Sánchez-Amat, metgessa del CAP Besòs. Posteriorment, la mútua laboral ha de certificar que l’empresa no pot reubicar l’empleat i no pot fer teletreball. I a tot plegat, s’hi afegeix que els metges han de fer els comunicats setmanals de baixa com si es tractés d’una baixa normal i que alguns pacients no disposen de correu electrònic. A més, el sistema informàtic del qual disposen també està generant problemes i, tot i que s’han introduït eines per agilitzar els tràmits, els professionals diuen que no funciona bé. A banda, el personal sanitari ha de fer el seguiment telefònic de més de mig centenar de pacients malalts de coronavirus o amb simptomatologia i també als contactes propers que s’han d’aïllar perquè poden desenvolupar la malaltia.

El paper de les mútues laborals

Els professionals dels CAP demanen que les mútues de treball ajudin a oxigenar la càrrega de feina que suposa la burocràcia. Nani Vall-llossera, metgessa del CAP Bon Pastor, diu que les mútues s’han desentès de la gestió i Sánchez-Amat assegura que algunes posen traves als treballadors. Per la seva banda, Gispert apunta que l’Administració hauria d’aplicar mesures extraordinàries durant la pandèmia per posar-hi remei. A tall d’exemple, explica que habitualment les mútues laborals ja concedeixen baixes a dones embarassades en llocs de feina amb risc, un paper que ara afirma que podrien fer perfectament les mútues en els casos de coronavirus i el personal de risc.