Encara mantenia l’estructura i la distribució originals de l’any 1989, quan va iniciar l’activitat. L’ampliació del Centre d’Atenció Primària Bon Pastor ha permès recuperar 1.463 metres quadrats construïts per a l’atenció sanitària. En total, el CAP disposa a partir d’ara de 13 consultes a la planta baixa i 14 més a la primera, a banda d’espais i gabinets nous per atendre la població de l’Àrea Bàsica de Salut del Bon Pastor, que agrupa unes 14.000 persones.
Segons un comunicat difós per l’Institut Català de la Salut, gestor del centre, les obres han servit per adequar espais nous d’atenció sanitària repartits entre les dues plantes i reformar la planta del soterrani. També se n’han modificat el vestíbul i el taulell d’atenció, i s’han millorat la rampa i l’escala d’accés a l’equipament per fer-les més accessibles. La inversió total per actualitzar l’edifici ha superat el milió i mig d’euros.
La segona planta ha quedat pendent de reformar i adequar, i està previst que en el futur puguin ubicar-s’hi una biblioteca, dues sales de reunions i un despatx.
Primer dispensari als anys 40
El CAP Bon Pastor va entrar en funcionament l’any 1989 amb el model assistencial actual, però el servei d’atenció sanitària al barri es va iniciar als anys 40. Mossèn Joan Cortinas, conegut popularment com a Pare Botella, va lluitar per instal·lar-hi el primer dispensari benèfic parroquial. Es va ubicar en un edifici construït als anys 30 per l’industrial Enric Sanchís a la zona de l’Estadella i que, inicialment, va ser una capella i després, durant la Guerra Civil, es va reconvertir en ateneu popular.
Aquest dispensari parroquial disposava d’aparell de rajos, distribuïa medicines i oferia atenció mèdica. Segons explica Fernando Blaya, membre del grup de treball de la memòria històrica del Bon Pastor, el dispensari tenia infermeres, especialistes i el doctor Pere Balsells, que provenia de l’Hospital Clínic.
A partir dels anys 50, l’assistència sanitària es va traslladar a les cases barates. Els metges llogaven una habitació d’aquests habitatges per fer les visites. Com a anècdota, Blaya diu que quan plovia els inquilins de les cases s’enfadaven perquè els veïns embrutaven la casa quan anaven a visitar-se i, com a conseqüència, finalitzaven el contracte de lloguer amb els metges. El consultori mèdic va passar per tres cases barates diferents.
Finalment, la primera pedra del CAP Bon Pastor es va posar el 1974. Per construir-lo es va haver d’enderrocar el casal parroquial que, des dels anys 40, havia acollit activitats de teatre, sarsuela i festivals de música. L’edifici de l’ambulatori va enllestir-se l’any 1976. Des de finals del 70 i fins al 1989, el servei sanitari que es feia a les cases barates es va traslladar a l’edifici del carrer de Mollerussa. L’any 1989 es va transformar el model d’assistència per oferir-se com l’actual. La història del servei d’assistència sanitària es pot veure en una exposició organitzada pel grup de treball de memòria històrica del barri al vestíbul del CAP Bon Pastor.
