Grans llevantades... i episodis de vent fort. Són dos exemples de fenomens meteorològics extrems propis del clima mediterrani però que amb el canvi climàtic són ara més freqüents a la nostra ciutat. Un altre: les onades de calor, que les projeccions de futur marquen que seran el pa de cada dia durant l'estiu. MARC PROHOM, cap àrea climatològica del Servei Meteorològic de Catalunya "Hi haurà un increment d'un indicador: les nits tropicals. A l'escenari més pessimista, 50 nits més tropicals a l'any. De juny a setembre, no baixaríem dels 20". Així ho reflecteix aquest mapa de l'àrea de Barcelona, que preveu que a partir de 2071, totes les àrees pintades de color lila tindran més de mig centenar de nits tropicals a l'any. Això, si no s'aplica cap protocol per fer front al canvi climàtic. Ara bé, en menor o major mesura, segons si s'acompleix l'Acord de París o no, tots els models marquen que la temperatura mitjana anirà a l'alça. A més, a Barcelona cal afegir-hi l'efecte "illa de calor", que encara suma uns graus més. L'Ajuntament treballa a hores d'ara a elaborar un pla d'adaptació al canvi climàtic, com el que ja tenen París o Cophenaguen i que hauria d'estar llest d'aquí a un any. Els experts coincideixen que, en zones amb elevada densitat de població, un dels punts clau és la salut pública. ORIOL BIOSCA, coautor de l'informe Anàlisi dels plans d'adaptació al canvi climàtic Una quinzena, vintena de persones que moren en onada de calor. Si en comptes de passar cada 10 anys passa cada quatre és crític. És un assumpte públic que cal tenir en compte. Com aquest exemple, molts altres." Els models de futur també pronostiquen una transformació radical del litoral barceloní. Ara bé, ben lluny de les imatges catastrofistes que mostren alguns simuladors d'internet. El monument de Colom no quedarà negat d'aigua per sempre, però sí que caldrà que els barris marítims s'adaptin per fer front a inundacions periòdiques. ADRIÀ CALVO Més enllà dels reptes que planteja el canvi climàtic a la nostra ciutat, les ONG recorden que qui rep i rebrà amb més força el seu impacte és la població de països subdesenvolupats. FRANCESC MATEU, director d'Oxfam Intermón a Catalunya "Un canvi de sistema de pluges en segons quins llocs del món no té un gran impacte. Un canvi del sistema de pluges amb gent que depèn únicament i exclusivament d'una collita pot significar passar d'una situació de dificultat a una de fam". Per això Intermón ha engegat una campanya per reclamar que Espanya subscrigui l'Acord de París i aporti els fons per la lluita contra el canvi climàtic que li pertoquen segons el seu PIB.

Al Servei Meteorològic de Catalunya treballen amb projeccions de futur sobre precipitacions, temperatures i fenòmens extrems. Tot, però, tenen un tret en comú: les previsions sempre depenen dels protocols de lluita contra el canvi climàtic que acabi adoptant la comunitat internacional.

Si no es fes res de res per lluitar-hi en contra, Marc Prohom, cap de l’Àrea de Climatologia del Servei Meteorològic de Catalunya, explica que a Barcelona, a partir de 2071, hi podria haver més de 50 nits tropicals a l’any, en què la temperatura no baixaria de 20 ºC.

També l’augment de la temperatura mitjana ha estat sostingut a la nostra ciutat des dels anys 80 i les previsions auguren encara més calor. L’any 2100 tindrem 3,5 ºC més de mitjana si no s’adopten mesures i 1,9 ºC més si s’aplica l’Acord de París de lluita contra el canvi climàtic.

Un escenari en què no hi hagi cap tipus d’augment ni es preveu. A més, des del Servei Meteorològic de Catalunya adverteixen que a Barcelona cal sumar-hi un altre fenomen, l’anomenat efecte illa de calor.

Del medi ambient al turisme, passant per la salut pública

L’Ajuntament treballa a hores d’ara a elaborar un pla d’adaptació al canvi climàtic, com el que ja tenen París o Cophenaguen, i que hauria d’estar llest d’aquí a un any. Els experts coincideixen que, en zones amb densitat elevada de població, un dels punts clau és la salut pública.

“En una onada de calor moren una quinzena o una vintena de persones. Si en comptes de tenir-ne una cada 10 anys en tenim una cada quatre, aquest passa a ser un assumpte públic de primer ordre”, explica Oriol Biosca, coautor de l’informe Anàlisi dels plans d’adaptació al canvi climàtic. Avanç d’impactes, reptes i possibles estratègies d’adaptació al canvi climàtic a Barcelona.

Els models de futur també pronostiquen una transformació radical del litoral barceloní. Ara bé, segons el doctor Agustín Sánchez-Arcilla, catedràtic de l’ETSECCPB i director del LIM/CIIRC de la UPC, les afectacions són ben lluny de les imatges catastrofistes que mostren alguns simuladors d’internet.

Ell ha elaborat l’estudi Efectes del canvi climàtic al litoral de Barcelona i pronostica una crescuda del nivell del mar de 90 centímetres per a l’any 2100. Això no significa que els barris costaners quedin completament negats, sinó que caldrà preveure inundacions durant els temporals marítims.

Però els àmbits que cal tenir en compte alhora de preveure els efectes del canvi climàtic van més enllà. Per exemple, si s’obrissin noves vies marítimes a causa del desglaç de l’Àrtic, els ports del Mediterrani podrien perdre protagonisme comercial. O Barcelona, amb les temperatures a l’alça, podria ser una destinació incòmoda de visitar per als turistes durant l’estiu.

L’alerta de les ONG

Més enllà dels reptes que planteja el canvi climàtic a la nostra ciutat, les ONG recorden que qui rep i rebrà amb més força el seu impacte és la població de països subdesenvolupats. “Un canvi de sistema de pluges en segons quins llocs del món no té un gran impacte. Un canvi del sistema de pluges amb gent que depèn únicament i exclusivament d’una collita pot significar passar d’una situació de dificultat a una de fam”, assegura Francesc Mateu, director d’Oxfam Intermón a Catalunya.

Per això Intermón ha engegat una campanya per reclamar que Espanya subscrigui l’Acord de París i aporti els fons per a la lluita contra el canvi climàtic que li pertoquen segons el seu PIB.