L’Hospital Germans Trias i Pujol (també conegut com Can Ruti, pel nom de la finca on es troba) engegarà d’aquí a poques setmanes un segon assaig clínic amb pacients de covid persistent per ajudar-los a combatre la malaltia. Cora Loste, investigadora i metgessa del Servei de Malalties Infeccioses, ha anunciat al betevé directe que l’assaig començarà “a finals de mes, si tot va bé” i que es tracta d’una oportunitat “molt important, que hem combatut durant dos anys”. Loste ha celebrat que “ja tenim una autorització” per començar-lo, però que fins que no sigui oficial, “no en podem donar més informació”.
Assaig en marxa amb puncions lumbars
Actualment, a Can Ruti ja s’està duent a terme un primer assaig clínic que investiga el líquid encefaloraquidi dels pacients de covid persistent, obtingut a partir de puncions lumbars. L’hospital està intentant determinar “si tenen unes característiques diferents a les de la població general”, que justifiquin alguns dels símptomes com afectacions neurocognitivies, cefalees o afectacions neurològiques. Altres símptomes habituals són les llacunes mentals, l’esgotament físic, la incapacitat per concentrar-se, els vertígens i marejos, o els problemes de motricitat.
Cora Loste ha lamentat que “no hi ha tractament curatiu avui dia” i ha remarcat que la investigació que s’està fent en covid persistent pot contribuir a la d’altres malalties cròniques com l’esclerosi múltiple, la fibromiàlgia o la fatiga crònica.
Què en sabem de la covid persistent?
Loste ha revelat al betevé directe que encara que “per desgràcia no tenim la causa determinada”, sí que hi ha hipòtesis que apunten com funciona la covid persistent. “Sembla que hi ha un petit reservori del virus que queda retingut en el moment de la infecció aguda, però no sabem si és un tema genètic o hormonal. També hi ha el condicionant de la immunitat en el moment de la infecció, que pot haver deixat alterats alguns paràmetres, que permanentment estan inflamats”.
També hi ha teories que assenyalen que la covid persistent provoca una reactivació d’altres virus o un estrès de la mitocòndria, la part de les cèl·lules que produeix l’energia. “És el que pot donar fatiga i afectacions en l’àmbit diafragmàtic, perquè molts pacients que pateixen ofec no tenen afectació al pulmó, sinó que és la musculatura del diafragma que no els permet fer bé l’acció d’inspirar i expirar”.
El que sí que s’ha constatat és que el col·lectiu més afectat és el sexe femení: “En un 75 o 80 per cent són dones”, que han d’enfrontar una malaltia “molt discapacitant i invalidant” que en molts casos no els permet treballar. “És una subpandèmia”, diuen els pacients, que recorden que només a Catalunya hi ha prop de 1.500 diagnosticats.
