Can Gispert, de les últimes mostres de modernisme a la Sagrera: “Poc que queda, ho hem de salvar”

Situada al carrer Gran de la Sagrera, 169, la finca de Can Gispert podria estar vivint els seus últims anys de vida. Construïda el 1904, va ser un encàrrec de la família del doctor Bonaventura Gispert a l’arquitecte Joan Rubió i Bellver, un dels únics deixebles d’Antoni Gaudí. Aquest fet, sumat a uns detalls de l’interior de la casa a càrrec de Lluís Domènech i Montaner, fan d’aquest edifici una de les darreres mostres del modernisme que més valor atresora al barri de la Sagrera.

Des de la dècada dels 70, aquesta i altres finques de la zona es troben afectades per la futura ampliació del Parc de la Pegaso. Això ha encès la flama a diverses entitats i historiadors, com el Joan Pallarès, per intentar salvar Can Gispert: “De modernisme a la Sagrera en tenim molt poca cosa… poc que queda, ho hem de salvar”.

“Els Gispert van ser tota una institució al barri”

Tres generacions dels Gispert van viure en aquesta finca. La primera va ser la de Bonaventura Gispert, regidor de l’Ajuntament i metge. Després, el seu fill, alhora anomenat Bonaventura Gispert, que també va dedicar-se a la medicina. I finalment, Núria Gispert —regidora al consorci i presidenta de Càritas Espanya entre el 2002 i el 2004— i els seus germans van tancar la vida de la nissaga a la finca.

Pallarès, recorda que tots ells, però especialment Bonaventura Gispert (fill), es van convertir “en tota una institució al barri“. Majoritàriament per la seva tasca com a metges. A principis del segle XX, la Sagrera era una zona industrial amb molts treballadors que, en bona part, tenien la seva consulta a Can Gispert. En aquest sentit, l’historiador recorda una anècdota que posa en relleu el valor d’aquesta família pel barri: “Una nit, el doctor Gispert estava amb l’esmòquing llest per anar al Liceu quan una veïna es va posar de part. Sense canviar-se, va cancel·lar els seus plans i la va anar a atendre”.

Una finca, moltes vides

Durant les últimes dècades, les parets de Can Gispert han albergat un ampli ventall d’activitats. Començant per una llar infantil, la cambra de comerç de Kosovo, un geriàtric, l’escola de teatre Helena Munné, una associació de capoeira, per arribar al que és ara, una finca llogada a diversos particulars en règim de coallotjament.

Afectada pel planejament

Actualment, Can Gispert no es troba catalogada, de manera que no gaudeix de cap protecció davant l’enderroc previst en aplicació del planejament. Diverses associacions, entre les quals hi ha Grup de Memòria Històrica de la Torre de Sagrera, demanen la implicació de l’Ajuntament per evitar que aquesta relíquia modernista vagi a terra i passi a convertir-se en una zona verda més del Parc de la Pegaso.

El consistori, per la seva banda, apunta que les actuacions d’ampliació d’aquest parc “no es preveuen immediates“, de manera que la demolició no tindrà lloc en un període de temps pròxim. Tanmateix, l’equip de districte s’ha compromès a “transmetre la demanda de protecció dels veïns a Patrimoni“, que és qui s’encarrega de valorar la possibilitat d’incloure o no una finca dins del catàleg municipal.