(ACN) Més d’un centenar entitats socials i de drets humans i més de 50 personalitats de la cultura i la comunicació han impulsat un manifest per donar suport a Roger Español, l’independentista que va perdre un ull per una bola de goma de la Policia Nacional l’1 d’octubre del 2017 a Barcelona. L’activista independentista creu que el seu cas ha de servir per prohibir totes les armes policials “menys letals” a tot l’estat i per denunciar la “repressió” contra tots els votants independentistes ferits aquell dia per les càrregues policials.
El judici, al setembre
El judici, que se celebrarà els dies 16, 17 i 30 de setembre i 1 d’octubre del 2026 a l’Audiència de Barcelona, és clau per determinar si el tret va ser intencionat i si això pot considerar-se tortura. Nou anys després dels fets, les entitats impulsores, com Irídia, Òmnium Cultural i l’ANC, denuncien la violència policial exercida durant la jornada de l’1 d’Octubre, que va provocar 1.066 persones ferides, i reivindiquen la necessitat de veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició.
Les organitzacions recorden que aquest és l’únic cas derivat de la repressió policial d’aquella jornada que ha arribat a judici, fet que consideren especialment rellevant en el context de manca de depuració de responsabilitats pels fets. La resta han estat arxivats per la justícia o amnistiats.
Una campanya unitària de drets humans i reparació
La iniciativa està impulsada per Irídia, Stop Bales de Goma, Alerta Solidària, Novact, Òmnium Cultural, Assemblea Nacional Catalana i CIIVO. El text compta amb l’adhesió, entre d’altres, de Jordi Évole, David Fernández, Marc Giró, Juliana Canet, Manel Vidal, Sergi López, Clara Peya, Judit Neddermann i Jordi Borràs.
Segons les entitats promotores, la campanya vol “posar al centre la necessitat de justícia i reparació per a les víctimes de la violència policial de l’1 d’Octubre i reivindicar la no repetició de situacions similars”.
El manifest denuncia que la violència policial d’aquell dia va respondre a “un patró estandarditzat i sistemàtic” amb voluntat de reprimir drets fonamentals, i reclama que “siguin condemnats els responsables de la mutilació d’en Roger i de la violència de l’1 d’Octubre”, recordant que “només una sentència condemnatòria pot garantir justícia i reparació”.
Cas individual, causa col·lectiva
En una roda de premsa conjunta, Roger Español ha explicat que la campanya no és només per ell, sinó per “denunciar la repressió de l’Estat espanyol en l’exercici de drets fonamentals i, una vegada més, l’abús de la força per part dels cossos policials, especialment en la utilització d’armes menys letals durant l’1 d’Octubre del 2017”. Per això, sent una gran “responsabilitat” en ser l’únic cas contra policies que arribarà a judici.
“Encara que aquest judici acabés amb una condemna, la reparació no seria completa. S’estan jutjant quatre policies d’una operació que va mobilitzar 10.000 agents i que va causar més de 1.000 persones ferides. Sento la responsabilitat que aquest judici representi també totes aquelles persones que no han tingut accés a la justícia ni a la reparació”.
Español ha estat molt crític amb l’actuació policial d’aquell dia, ha recordat que es van desplaçar més de 10.000 agents espanyols a Catalunya menys de dos mesos després dels atemptats del 17-A, amb alerta antiterrorista a tot l’Estat, animats pels crits de “A por ellos” i reclamant que els deixessin “actuar” en un referèndum ja il·legalitzat judicialment. També ha carregat contra el Govern espanyol actual per no derogar la llei mordassa.
Finalment, ha lamentat la lentitud de la justícia, per trigar nou anys a jutjar el seu cas, amb tota la “motxilla” psicològica que això comporta.
Anaïs Franquesa, directora d’Irídia, ha dit que el cas ha estat una “cursa d’obstacles perquè lluitar contra la impunitat de la violència policial sempre ho és, però en un cas amb una significació política i simbòlica tan gran les dificultats es multipliquen”. “Arribem amb una sensació agredolça: el judici contra els quatre agents que van mutilar en Roger és l’excepció a la norma. Però aquest cas representa molt més que una víctima concreta: representa totes les persones que denuncien la violència policial i es troben amb obstacles per accedir a la veritat, la justícia i la reparació”.
Franquesa ha recordat que el jutge instructor pretenia jutjar el cas com a lesions imprudents, però les acusacions van aconseguir elevar el cas perquè consideraven que tres trets a poca distància no era una imprudència sinó una intencionalitat i una vulneració de drets fonamentals.
Xavier Antich, president d’Òmnium, ha dit que “el judici del cas d’en Roger Español és important perquè hem aconseguit que els policies no hagin estat amnistiats, i perquè manté oberta una possibilitat de justícia davant la impunitat de la violència policial de l’1-O. I en aquest judici, Òmnium hi serà com a acusació popular per defensar la veritat, la justícia, la reparació i els drets col·lectius del poble de Catalunya”. “Es tracta de convertir el cas particular en una acusació coral contra la impunitat de l’Estat, alhora que buscar justícia”, ha afegit.
Josep Vila, president de l’ANC, ha dit que “l’Estat espanyol va respondre a aquella expressió democràtica amb repressió. I nou anys després continua demostrant les seves mancances democràtiques quan les víctimes han de lluitar durant gairebé una dècada perquè un únic cas arribi a judici.”
Els fets de l’1-O
Roger Español va patir la mutilació d’un ull a conseqüència de l’impacte d’una bala de goma durant l’actuació policial del Primer d’Octubre del 2017 prop de l’institut Ramon Llull de Barcelona. Els quatre agents de Policia Nacional acusats —l’escopeter que va disparar i els seus tres comandaments— ho estan per un delicte de lesions amb pèrdua d’òrgan principal i per un delicte de tortura. El ministeri fiscal, en canvi, considera que els fets no constitueixen delicte per l’eximent de “compliment d’un deure”.
La instrucció ha permès acreditar indiciàriament que l’agent va disparar fins a tres vegades, i que el tret que va causar l’amputació de l’ull es va efectuar a una distància de 14,12 metres, totalment contrària al reglament. Les acusacions demanen entre 12 i 13 anys de presó.
