LAIA SERRA advocada "Entenem que no hi hagués hagut ni d'haver procés judicial, però en cas d'haver procediment judicial allò hagués hagut de ser un judici de faltes per quatre torçadures, quatre rascades. I estant demanant penes de fins a 5 anys de presó sense cap mena de base legal. És un abús. Insisteixo. Des del punt de vista jurídic és tan allunyat de la realitat i de la pràctica judicial habitual que només podem interpretar aquest judici en clau política. No hi ha cap més explicació." VERONICA LOKÁ desnonada "Mandaron los Mossos d'Esquadra a destruir mi casa porque la verdad de otra forma no se puede decir. Subieron por el balcón donde estaba yo, detrás había una terraza grande estaba mi marido, le tiraron al suelo y le exposaron. Delante mi tiraron al suelo, me cogieron. Me pusieon delante el niño. Yo encima de una silla. Los telefónos funcionando y nos dijeron que nadie cogiera el teléfono."

Els fets es remunten al 25 de juliol de 2011, quan la família va ser desnonada d’un pis del carrer d’Andrade, on feia més de 20 anys que vivia. Pagaven 300 euros al mes. El propietari però va voler apujar-los el lloguer 550 euros i ells van oposar-s’hi, ja que, asseguren, en ser un contracte de renda antiga no ho podia fer. Tot i que la família no va deixar mai de pagar els 300 euros, la comitiva judicial va acudir a l’habitatge en diverses ocasions per desnonar-los, fins que el 25 de juliol de 2011 els van desallotjar.

Segons la família, va ser un desnonament molt violent. Expliquen que hi van acudir 32 furgonetes dels Mossos d’Esquadra, ja que davant de l’habitatge hi havien concentrats veïns del barri per frenar el desnonament. Asseguren que els agents van entrar al pis pel balcó, van immobilitzar el pare i la mare en presència dels seus fills menors d’edat i no els deixaven agafar els telèfons que sonaven. Afegeixen que els agents van destrossar l’habitatge i els van fer fora sense que poguessin agafar cap objecte personal.

El cas arribarà a judici els propers 14 i 15 de desembre. La Generalitat, que s’ha personat en el cas, demana per a la família, juntament amb un veí i dos activistes, penes de presó. Concretament, al matrimoni li demana dos anys i tres mesos de presó per a cadascú per un delicte d’atemptat a l’autoritat i penes d’entre quatre i cinc anys de presó per als altres tres acusats. Segons l’advocada de la defensa, Laia Serra, són penes “desproporcionades” en relació amb les que demana la fiscalia, que sol·licita penes de multa per al matrimoni i, per a la resta, dos anys de presó, que no suposen ingrés, ja que no tenen antecedents penals. En tot cas, Serra valora l’acusació de la Generalitat com un “abús”. “Des del punt de vista jurídic, és tan allunyat de la realitat i de la pràctica judicial habitual que només podem interpretar aquest judici en clau política. No hi ha cap més explicació”, sentencia. Per això, han engegat la campanya “#desnonamentclot” per donar-los suport.

Carta de l’Ajuntament a la Generalitat

El tinent d’alcalde de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència, Jaume Asens, ha piulat a Twitter que l’Ajuntament ha enviat una carta a la Generalitat en què li demana que “reconsideri la seva posició” sobre aquest cas. En el document, signat també pel regidor d’habitatge, Josep Maria Montaner, comuniquen a la Generalitat que les peticions de presó les consideren “excessivament rigoroses”. Per això, remarquen que cal interpretar els fets “des de l’òptica del dret a la protesta”.