L’església del Pi és una de les poques, sinó l’única de Barcelona, que compta amb campaners que fan repicar de forma manual les campanes regularment. Darrere hi ha un grup de voluntaris anomenats Amics i Amigues del Campanar del Pi, que s’encarreguen que el barri Gòtic de la ciutat continuï tenint un mapa sonor ric: “Les campanes mostren emocions. Aquí venim a comunicar”, afirma Nil Rider, un dels voluntaris.
Precisament, una de les feines dels campaners és commemorar aniversaris o dates clau. Aquest dilluns, 17 d’agost, per exemple, han tocat a morts per recordar les víctimes de l’atemptat del 17-A. “El Pi va ser un dels llocs clau aquell dia. Tota la gent es va confinar i la nau única del Pi va acollir tot de gent que estava espantada i desconeixia que hi havia un atemptat”, explica Rider.
Campanes contra la gentrificació
El campanar del Pi, com la gran majoria de campanars de Catalunya, va patir una transformació tecnològica durant els anys 70 i 80. Enrere van quedar les cordes i es va donar la benvinguda a cables i a la mecanització. Al cap d’uns anys, entre el 2014 i el 2015, al Pi va començar un procés de reflexió i de retorn als orígens: es va optar per esborrar tots els rastres de tecnologia i recuperar l’ofici de campaner, en aquest cas, però, en forma de voluntariat. En definitiva es van “alliberar les campanes”, com apunta el campaner.
Un altre dels aspectes destacats és la voluntat de tornar a dotar d’un mapa sonor a la ciutat: “En una Barcelona gentrificada, estar tocant uns difunts… L’objectiu és parlar de persones amb persones en una ciutat que es viu i es vol viure encara”, sentencia Rider.
Diferents repics segons l’ocasió
Els campaners del Pi han anat un pas més enllà i no només han recuperat els repics sinó que han elaborat tot un diccionari musical sobre els diferents tipus de repics que existien durant el segle XX i dels actuals. “Antigament, el toc a difunts, cada tipus de situació tenia un toc. El toc de difunts et diu qui ha mort. Això es va perdent. Ara no tindria sentit. Mantenim els difunts més solemnes, com els del 17-A. Les festes, també, i tenim els repics de la crida a missa dominical”.
En total, Rider calcula que poden arribar a fer sonar les campanes entre 150 i 200 vegades cada any.
