Imatge de l'autor/a
Redacció
Escolta aquesta notícia

Els experts en seguretat demanen cura i una anàlisi detallada de cadascun dels punts on es pretengui instal·lar càmeres de videovigilància a Barcelona. La intenció de l’Ajuntament, ho ha anunciat aquesta setmana, és instal·lar-ne mig miler per tota la ciutat. Excàrrecs de seguretat a Barcelona i Catalunya, reunits al programa de debat de betevé Plaça oberta, demanen reflexió i una aplicació quirúrgica d’una eina que creuen no s’ha d’expandir de forma indiscriminada.

Una ciutat més segura?

“És una eina útil, sí. Però té xoc en drets individuals i personals, també”, afirma Sònia Andolz, professora i analista de seguretat internacional. “Crec que és una bona eina si s’ha fet una anàlisi que diu que aquesta és la eina que necessita la policia per aquell espai i per reduir els delictes”.

Alguns estudis alerten que les càmeres no redueixen, sinó que desplacen els delictes. A la ciutat de Màlaga, la instal·lació de 40 càmeres al centre històric va fer disminuir els delictes a la zona però els va fer créixer un 14 % al voltant. Per això Joaquim Forn, exconseller d’Interior i exregidor de Seguretat, assegura: “Pot ajudar, pot ser complementari, però no ha de substituir un policia, un Guàrdia Urbà”.

Londres, ciutat pionera

Londres va ser pionera en la instal·lació de càmeres de videovigilància als anys 60. Més de 60 anys després, a la capital del Regne Unit ja n’hi ha centenars de milers. Els experts catalans, però, coincideixen que aquest no és el model a seguir. És el cas de Joan Delort, que va ser exsecretari de Seguretat de la Generalitat i exgerent de Seguretat a l’Ajuntament de Barcelona, que recorda que un informe de Scotland Yard l’any 2009 posava en dubte que sigui un sistema rendible econòmicament. A més, explica que l’elevat nombre d’aparells és inassumible pel cos policial i s’han vist obligats a externalitzar-lo.

A Barcelona les controlarà la Guàrdia Urbana

L’Ajuntament de Barcelona explica que a la ciutat les càmeres de nova instal·lació seran d’alta definició, sense reconeixement facial i sempre controlades per la Guàrdia Urbana. La qualitat de la imatge és precisament un dels punts que posa en qüestió l’excomissionat de Prevenció i Seguretat en el mandat d’Ada Colau, Amadeu Recasens, que posa d’exemple l’atemptat del 17-A: “Les càmeres de la Rambla i Portal de l’Àngel no van servir per identificar el dia de l’atemptat la persona“, lamenta.