És una trobada entre Comissions Obreres i un grup de cambreres de pisos. La majoria treballen en hotels de luxe de la ciutat amb el servei de neteja externalitzat, de manera que no se'ls aplica el conveni col·lectiu del sector hoteler i, segons asseguren, tenen condicions molt precàries que els causen problemes de salut. Diuen que treballen amb molta pressió, ja que no tenen contracte i cobren per hores i, fins i tot, per habitacions fetes. Denuncien, a més, que la seva tasca no està reconeguda. De fet, la majoria no volen ser gravades ni entrevistades per por a represàlies. CAMBRERA DE PIS EXTERNALITZADA "Hacemos un montón de habitaciones en ocho horas supuestamente, pero hacemos nueve, hacemos 10 y a la hora de cobrar cobramos ocho horas. No podemos quejarnos por el simple hecho que te dicen si no eres tu, es otra." La neteja de les habitacions d'hotels és una feina molt feminitzada, exercida per dones de mitjana edat i majoritàriament immigrants. Segons els sindicats, es tracta d'una tasca essencial d'un hotel que no hauria de subrogar-se. MÒNICA PÉREZ, secretària de salut laboral de CCOO "Això suposa que tenim cambreres de pis cobrant a 'destajo', és a dir, cobrant per habitació feta." JESÚS LODEIRO, permanent d'Hosteleria i Turisme de la UGT "Tu si fas 20 habitaciones, les cobres a 2 euros, o 2 euros amb 10 o fins i tot menys de dos euros i tu mateixa. " A la reunió, hi assisteix també la Paqui. Fa 28 anys que treballa al Melià, on fa temps va haver de lluitar perquè no externalitzessin el servei. PAQUI MORENO, cambrera de pis de l'Hotel Melià Barcelona "Si yo actualmente en mi departamento estan haciendo 14 habitaciones pasarían a 20-25 habitaciones por 635 euros al mes. No se ha llevado a cabo pero hemos peleado. Lo hemos peleado y mucho eh." Ara, com a veterana al sector, intenta fer costat a companyes que volen fer visible la precarietat amb què treballen.

El Departament d’Hostaleria de Comissions Obreres va reunir aquest dijous un grup de cambreres de pisos per saber la situació en què treballen i ajudar-les a evitar que se’ls precaritzi la feina. Hi van assistir una quinzena de dones, tot i que no han volgut mostrar la identitat per por de represàlies. La majoria treballen en hotels de luxe de la ciutat que tenen el servei de neteja externalitzat. Això vol dir que no se’ls aplica el conveni col·lectiu del sector hoteler i, segons asseguren, tenen condicions molt precàries que els causen problemes de salut. Asseguren que diàriament treballen amb molta pressió, ja que no tenen contracte mensual i cobren per hores o, fins i tot, segons el nombre d’habitacions fetes. Una d’elles explica que fa “moltes habitacions en vuit hores suposadament, però que en realitat en fan nou o 10 i, a l’hora de cobrar, cobrem vuit hores”. A més, assegura que no poden queixar-se’n als seus responsables perquè les acomiaden ràpidament i es queden sense feina. “Si no ets tu, és una altra”, explica aquesta cambrera de pis.

La neteja de les habitacions d’hotels és una tasca molt feminitzada, exercida per dones de mitjana edat i, la majoria, immigrants. Tant el sindicat Comissions Obreres com la UGT asseguren que és una tasca essencial d’un hotel i que no hauria de subrogar-se. La secretària de salut laboral de CCOO, Mònica Peréz, alerta que això es tradueix en el fet de “tenir cambreres de pis cobrant ‘a destajo’, és a dir, cobrant per habitació feta”. Fins i tot, Jesús Lodeiro, membre de la permanent d’Hostaleria i Turisme de la UGT, concreta que cobren dos euros, o dos euros amb 10 o, fins i tot, menys de dos euros per habitació i que no poden marxar fins que no les han acabat totes.

Tots dos sindicats denuncien aquesta precarietat laboral i exigeixen que es reconegui aquesta feina, que es paralitzi l’impuls de les externalitzacions, que les cambreres cobrin cada mes un sou fix i que es vetlli per la seva salut. Asseguren que la majoria tenen depressions o problemes d’esquena i que cada dia s’han de medicar.