(ACN) El conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, ha demanat un “punt d’inflexió” als sindicats que permeti arribar a un acord i posar punt final al conflicte. “Hem d’arribar a un acord abans de l’inici de curs pel bé de la comunitat educativa”, diu Cambray en una entrevista amb l’ACN. El conseller creu que l’entesa és possible i recorda que la proposta de recuperar l’horari lectiu per als mestres de primària el curs vinent continua sobre la taula. Aquesta va acompanyada d’incorporar 1.400 mestres. “Sense acord sindical no ho podem fer”, diu. Sobre el curs que ha acabat, el considera “intens” i “complicat” i avança que el següent començarà sense mesures sanitàries derivades de la pandèmia.
Hem d’arribar a un acord abans de l’inici de curs pel bé de la comunitat educativa
Cambray s’ha compromès a revertir les retallades que fa més de 10 anys que es mantenen al sistema educatiu però, com ha fet el departament els darrers mesos, apunta que tot no es pot fer al mateix temps. Per això, proposa als sindicats arribar a un acord en què s’estableix un calendari per donar resposta a les seves reclamacions, deixant de banda aquelles que considera política educativa com són l’avançament del calendari escolar o el decret de plantilles. “Les revertirem totes? Sí. Totes alhora? No, això no és possible”, resumeix.
En aquest sentit, recorda que Educació ha fet fins a sis propostes i encara hi ha sobre la taula la darrera, que preveu la recuperació de l’horari lectiu a primària el curs vinent i a secundària el següent. Aquesta, però, no satisfà els sindicats, que insisteixen que la retallada es va aplicar alhora per a tots i que la recuperació també hauria de ser així.
En la seva darrera roda de premsa, les organitzacions sindicals van dir a la conselleria que si volia apliquessin la recuperació de l’horari a primària pel seu compte, sense la signatura de l’acord sindical. Cambray respon que això no és possible perquè és l’acord el que faria “que es mobilitzessin tots els recursos que calguin d’on calguin per donar-hi resposta”.
Posa com a exemple l’acord amb els sindicats laborals en el marc del comitè intercentres per mantenir mig miler de professionals del personal de reforç als centres pagat fins ara amb fons de la covid de l’estat espanyol. Cambray reivindica que s’han mobilitzat recursos propis de la conselleria, ja que l’acord sindical “facilita i legitima” fer-ho. El mateix proposa a la resta de sindicats però puntualitza que la incorporació dels 1.400 mestres es podria fer si l’acord arriba abans de l’inici de curs.
Per això, reivindica que “més enllà de les discrepàncies” s’ha d’anar als fets i defensa que aquests demostren “millores i transformacions del sistema educatiu com no s’havien produït mai”. “Jo el 2015 estava en un institut patint les retallades i els meus pares eren mestres, com pot algú pensar que no vull el millor per a mestres i professors?”, s’ha preguntat.
Demana deixar “el tot o res”
Per assolir aquest acord, creu que és necessari que l’altre part deixi de banda “el tot o res”. També sobre això posa com a exemple l’acord per mantenir part del personal de reforç de la covid, ja que valora que els sindicats implicats podrien haver dit que si no es mantenia tot el personal no signaven, i no ho van fer.
Per al conseller, es donen les condicions per poder assolir l’acord i així ho va traslladar als propis sindicats en una trobada el 18 de juliol. “La comunitat educativa necessita tranquil·litat, normalitat”, reivindica.
En aquest sentit, reconeix que potser no es pot avançar a la velocitat que també a ell li agradaria però ha reivindicat que en educació “és més important la direcció que la velocitat”. La seva voluntat és convocar “totes les reunions que calguin”.
Un nou curs, sense mesures sanitàries
El curs 2021-2022 ha estat el tercer en pandèmia, una situació que ha generat “cansament” als centres educatius i entre les famílies. Per això, Cambray insisteix que ha estat un curs “molt complicat” i recorda que fa només tres mesos la mascareta era obligatòria a les aules. Apunta que també ha estat el curs de la judicialització del català i de les mobilitzacions sindicals.
Un cop passat, però, creu que s’ha de mirar endavant perquè hi ha l'”oportunitat” de començar un nou curs que suposi aquest punt d’inflexió que també demana als sindicats. D’entrada, anuncia que el 2022-2023 començarà “sense aplicar mesures sanitàries”, tot i que amb la “màxima prudència” perquè ha recordat que la pandèmia no ha deixat de sorprendre en aquests anys.
