El calvari dels estudiants per trobar pis: “Alguns deixen la carrera perquè no ho poden assumir”

S’acosta setembre i això vol dir que molts estudiants tornen a cercar pis per poder viure prop de la universitat. En Mohamed Rida és un d’ells, i enguany cursarà segon del grau d’Enginyeria Química a la Universitat Politècnica de Catalunya. Després d’un any anant i venint cada dia des de Vilanova i la Geltrú, té clar que necessita venir a viure a Barcelona.

Ara bé, s’ha trobat diverses traves en el camí: assegura que les residències d’estudiants s’escapen de les seves possibilitats, i també s’ha trobat amb propietaris que no li volen fer un contracte, o amb alguns que només ofereixen lloguers de temporada per a turistes.

Després de tot, quan va semblar que havia trobat una bona oferta, resulta que no era real: “De 30 ofertes que contacto, 15 són una estafa. Així és impossible“. De fet, una d’aquestes situacions l’ha portat aquesta setmana a posar una denúncia a la comissaria dels Mossos d’Esquadra de Sant Martí. Assegura que va trobar una habitació a través d’un portal de pisos i que, per reservar-la, va haver de pagar 50 euros. Ho va fer perquè el propietari i amb qui havia establert un contacte li va semblar una persona de confiança, tot i que poc després “va deixar d’existir“.

“Em llevo a les 4 del matí per arribar puntual”

Continuarà cercant, això sí, fins a últim moment, perquè els desplaçaments des de casa li estan començant a pesar. De fet, l’últim quadrimestre s’ha llevat, cada dia, a les quatre de la matinada per poder arribar puntual a la universitat: “No tinc temps de fer vida“. Coneix companys que han anat més enllà i han acabat deixant la universitat: “N’hi ha que han deixat la carrera perquè no ho poden assumir“. No poden assumir uns preus “de luxe”, ni tampoc l’alternativa, que és haver de perdre hores per desplaçar-se.

A Montse Junyent, presidenta de l’Associació d’Agents Immobiliaris de Catalunya (AIC), també li consten aquestes dificultats. De fet, explica que “cada vegada hi ha més vacants, per exemple, en màsters” si no s’ofereix una opció de fer-lo en línia. Els estudiants, doncs, canvien els seus plans quan veuen que els és inviable venir a viure a la ciutat.

Els preus es mantenen, però no hi ha oferta de pisos

Un estudi recent de la consultora especialitzada Live4life ha constatat que, a Barcelona, es contenen els preus de les habitacions per a universitaris respecte a l’any passat, amb 600 euros de mitjana. Això es podria explicar, segons Junyent, per dues raons: malgrat que aquest tipus de contracte és de temporada, de fa uns mesos cap aquí ja es regula com si fos un habitatge persistent, i també perquè hi ha estudiants que lloguen la mateixa finca durant anys. En aquests casos, el propietari els pot mantenir el preu, sobretot perquè ja se’n refia i perquè això li dona seguretat jurídica: “Hem de recordar que el perfil majoritari a Catalunya són petits propietaris que busquen seguretat”.

Així doncs, confia que l’anàlisi més adient no és el dels preus, sinó un altre: “Sempre anem a parar al mateix punt, i és que no tenim suficient oferta per donar resposta a tota la demanda”. El mercat està col·lapsat per a tothom, i també per als estudiants: “No hi ha habitatge”. En paral·lel, des dels agents de la propietat immobiliària treballen per identificar i registrar ofertes fraudulentes com la que ha patit en Mohammed.