Ni l’era de la informació associada a internet, ni les xarxes socials, ni la tecnologia han impedit que el ‘Calendari dels Pagesos’ hagi arribat ple de vida i totalment vigent fins als nostres dies. La que es considera la publicació ininterrompuda més antiga de Catalunya -surt anualment des de 1961- fins i tot s’ha beneficiat del sentiment recent de retorn al passat i a les arrels agrícoles, tal com ha expressat el seu editor, en Joan Tomàs, a ‘El matí de Barcelona’.
El calendari –un clàssic cada any per aquestes dates- és “més un almanac que no pas un calendari” segons Tomàs, ja que conté un recull d’informació molt variada, a banda del calendari o el santoral. Hi podem trobar dades de l’hora de la sortida i posta de sol de cada dia de l’any, els eclipsis de sol i de lluna, els dies de fira i mercat de tots els municipis catalans, les festes majors, consells i dites populars, entre molts altres continguts. El calendari s’ha encarat recentment també a un públic més jove o més urbà que cultivi, per exemple, un petit hort, un hort urbà o bé un jardí.
Entre la molta informació que conté destaca també la previsió meteorològica setmanal que s’inclou al calendari anual. Joan Tomàs ha recalcat, en aquest sentit, la necessitat de recollir la cultura i saviesa populars.
La portada del calendari incorpora gairebé des dels inicis de la publicació la roda perpètua, una icona que el fa especialment entranyable i identificable. La roda, extreta d’un tractat agrícola de l’entorn de l’any 1600, preveu els anys fèrtils o estèrils en referència als cultius. El calendari potencia la importància de recollir els coneixements del passat, cosa, d’altra banda, que pot combinar-se perfectament amb la tecnologia i els coneixements més científics actuals.
A continuació podeu escoltar l’entrevista sencera realitzada a ‘El matí de Barcelona’ a Joan Tomàs, enginyer agrònom i editor del ‘Calendari dels Pagesos’:
